Els veïns de l'eix Besòs tindran una nova moneda a la butxaca a principis de 2017. Això sí, en fase de proves. L'experiència que en resulti servirà de guia per a la implantació d'una moneda social a la ciutat l'any 2019. JORDI VIA, comissionat d'Economia Social i Solidària "Insisteixo, la prova pilot no és necessàriament la futura moneda social. És una prova pilot circumscrita al programa europeu i, en funció de com vagi, determinarem si cal ampliar o no la prova pilot tant pel que fa al model específic com territorial."/"El model no el tenim encara definit." La moneda social és un bé d'intercanvi que genera una comunitat. En el cas d'Europa, a banda de l'euro, algunes ciutats, com Tolosa, Lovaina o Bristol, disposen de la seva pròpia moneda, que pot ser virtual o física. Sense anar més lluny, a Espanya es calcula que n'hi ha unes 70 en funcionament. N'hi ha de diferents tipus però l'econòmica és la més habitual. Està pensada per reactivar l'economia a petita escala. AUGUST CORRONS, professor d'economia i empresa de la UOC "El fet que nosaltres puguem gastar moneda local dins el nostre propi municipi el que fa és que la moneda recirculi molt dins la pròpia població i que no surti a l'exterior. Genera riquesa local." AUGUST CORRONS, professor d'Economia i Empresa a la UOC "La gent pot comprar, com una tarjeta de ferrocarrils, una tarjeta carregada amb un saldo que genera més saldo del que tu realment has invertit en carregar aquesta tarjeta" També hi ha la moneda de proximitat, en la qual només hi ha intercanvis de productes artesans o serveis entre veïns. I per últim, l'ambiental, ideada per potenciar les energies sostenibles. Aquesta funciona d'una manera particular: l'estalvi energètic es premia amb bonus que el ciutadà pot gastar als comerços locals. Aquest és de fet el model implantat a Viladecans, una de les hipòtesis amb les quals treballa l'Ajuntament.
La prova pilot s’emmarca en les accions que l’Ajuntament farà amb els diners rebuts per la Unió Europea en un programa d’innovació contra la pobresa. En concret, el consistori va rebre 4,82 milions d’euros per impulsar una renda municipal d’inclusió. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha confirmat que una part d’aquests diners es destinaran a la prova pilot de la moneda social. “La prova pilot no és necessàriament la futura moneda social”, ha reiterat el comissionat Jordi Via, que ha explicat que en funció de l’experiència “determinarem si cal ampliar o no la prova pilot tant pel que fa al model específic com territorial”.
Una de les hipòtesis amb les quals es treballa és el model de Viladecans, que preveu vincular la moneda local amb l’operador energètic municipal per compensar els ciutadans que estalviïn. Via, però, no ha volgut confirmar si la moneda tindrà un format digital, ni si estarà inspirada en el pla pilot Sant Coloma de Gramenet, com indicaven alguns diaris el cap de setmana passat. La moneda social és una de les 124 accions que preveu el Pla d’Impuls de l’Economia Social i Solidària a Barcelona 2016-2019, dotat amb 24 milions d’euros. El document preveu obrir un centre d’acompanyament a aquestes iniciatives, vinculat a Barcelona Activa, a l’edifici d’El Far, a la Barceloneta.
Què és una moneda social?
La moneda social és un bé d’intercanvi que genera una comunitat. En el cas d’Europa, a banda de l’euro, algunes ciutats, com Tolosa, Lovaina o Bristol, disposen de la seva pròpia moneda, que pot ser virtual o física. Sense anar més lluny, a Espanya es calcula que n’hi ha unes 70 en funcionament. Segons August Corrons, professor d’economia i empresa de la UOC, n’hi ha de diferents tipus, però la que té objectius econòmics és la més habitual. “El fet que nosaltres puguem gastar moneda local dins el nostre propi municipi el que fa és que la moneda recirculi molt dins la pròpia població i que no surti a l’exterior”, explica. Està pensada, doncs, per reactivar l’economia a petita escala. A banda d’aquest model, també existeix la moneda de proximitat, amb la qual només hi ha intercanvis de productes artesans o serveis entre veïns, i la moneda ambiental, ideada per potenciar les energies sostenibles.
I com funciona? Corrons assegura que el format més habitual és el de les targetes de recàrrec: “La gent pot comprar, com als ferrocarrils, una targeta carregada amb un saldo determinat. Aquest import va generant encara més saldo del que s’ha invertit inicialment”. La moneda ambiental, però, funciona de forma particular. “L’estalvi energètic es premia amb bons que el ciutadà pot gastar als comerços locals“, assegura Corrons. Aquesta és, de fet, la fórmula que s’ha implantat a Viladecans.
