El comerç del passeig de Gràcia estrenarà inquilins ben aviat. Però cap dels locals nous allotjaran firmes del petit comerç barceloní. Hi aterraran l’empresa italiana Moncler; Balenciaga; la firma juvenil d’H&M, Weekday; i la joieria parisenca de diamants Messika Paris, que obrirà la seva primera botiga insígnia a Espanya, a l’històric edifici Casa Marfà.
En alguns casos els locals estaven buits. Però en d’altres, el procés comportarà alguna “víctima”. És el cas de la joieria Ernest Oriol, que encara ocupa els baixos i el primer pis de l’edifici on s’instal·larà Moncler. La joieria, al passeig des de l’any 1983, tancarà el 28 de febrer i seguirà les passes de Vinçon, Furest i el restaurant Samoa.
Pèrdua d’ADN barceloní
Amb el tancament d’aquests establiments cada cop queden menys comerços 100 % barcelonins al passeig de Gràcia. Un cas paradigmàtic és la botiga Santa Eulàlia, de Lluís Sans, president de l’Associació del Passeig de Gràcia. Sans es debat entre la satisfacció per l’arribada de marques noves, perquè “reforcen el prestigi nacional i internacional del passeig de Gràcia com a destinació de compres”, i la tristesa per veure “com el comerç amb ADN barceloní ha de marxar. Lamentem el tancament de Furest i el del restaurant Samoa, entre d’altres”. Sans reconeix que tot aquest procés comporta una uniformització de l’oferta a escala global i una pèrdua del caràcter propi.
Els preus que es paguen pels pocs locals que encara queden per llogar no paren d’augmentar. Al número 103 de l’avinguda encara hi penja el cartell de disponible. Al portal Idealista el local, de tres plantes, es lloga per 35.000 euros al mes. És un local de 343 metres quadrats amb tres plantes, un caramel a preu d’or per a les firmes que busquen aterrar al centre de Barcelona.
