Els bancs, els fons d’inversió i els propietaris d’almenys 15 habitatges hauran d’oferir un lloguer social de fins a set anys a famílies vulnerables i afectades per un desnonament. És una de les mesures del nou decret llei per millorar l’accés a l’habitatge que aquest dilluns ha aprovat el govern de la Generalitat. El text inclou que també s’haurà d’oferir un lloguer social a les persones que faci almenys sis mesos que ocupen un habitatge sense títol habilitant.
El decret ha estat consensuat amb els comuns, el PSC, ajuntaments i entitats i en rectifica un d’anterior, retirat per falta de suports. L’ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Segons ha explicat Calvet, es pretén combatre “les situacions d’emergència i els desnonaments”, incrementar el parc d’habitatge protegit i assequible i “crear condicions per moderar els preus del lloguer”.
Un únic preu de compra i lloguer social
Calvet ha assegurat que, des que el decret entri en vigor, s’establirà un mòdul únic de compra i lloguer social a Barcelona i l’àrea metropolitana. Fins ara, els contractes es dividien entre el règim general, l’especial i el concertat. L’import es fixarà en base al preu del sòl i el cost de la construcció. Si ho interpretem sobre el mapa de la ciutat, això vol dir que la compra o el lloguer social serà igual a Ciutat Vella que a Nou Barris.
La Generalitat també vol incentivar que el sòl es dediqui a la promoció pública d’habitatges. Per això, en el termini d’un any, insta els ens locals a realitzar un inventari del sòl de titularitat municipal. L’objectiu d’aquesta mesura és radiografiar les potencialitats de cada municipi, segons el govern, i establir un programa de desenvolupament del sòl en els propers dos anys.
La reserva d’habitatge protegit, del 30% al 40 %
Un altre canvi important que estableix el nou decret és en matèria de reserva d’habitatge protegit a Barcelona i àrea metropolitana. Si fins ara era del 30 %, el text en preveu un increment fins al 40 % tant en el cas de sòls urbans no consolidats (que no tenen condició de solar) com de sòls urbanitzables delimitats (necessaris per donar resposta a tota la població i estendre les ciutats més enllà dels límits actuals).
Pel que fa a habitatges de protecció oficial, es preveu la implementació d’una qualificació permanent i més transparència en l’adjudicació. D’altra banda, el Govern pretén implementar ajuts i bonificacions per als arrendadors amb rendes inferiors a l’índex de referència de preus de lloguer. A més, un cop el decret entri en vigor, permetrà expropiar als grans tenidors els pisos desocupats durant més de dos anys, amb un preu un 50 % inferior.
Les entitats pel dret a l’habitatge, satisfetes
Entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o el Sindicat de Llogateres, que treballen pel dret a l’habitatge i que havien insistit perquè s’introduïssin millores en la legislació en aquest àmbit, han valorat positivament l’aprovació del decret llei. Han coincidit, per exemple, en destacar com a favorables la renovació de set anys dels contractes de lloguer social o l’ampliació de la definició de gran tenidor. Les dues entitats també veuen positivament que s’ampliï la reserva d’habitatge protegit del 30% al 40 % per als bancs i els fons voltors.
Tot i la satisfacció per les millores, les dues entitats consideren que cal seguir treballant per millorar les garanties d’accés a l’habitatge. Així, demanen que cal una regulació dels preus i que és necessari augmentar les sancions per a qui incompleixi la legislació. També reclamen que es reguli la figura dels tenidors de menys de 15 propietats destinades al lloguer.
