Soulaiman Oulad va arribar fa 20 anys des del Marroc a Catalunya, on treballa de paleta i peó d’obra. Aquí hi ha tingut els seus quatre fills i, actualment, viu a Mollet del Vallès. Des de fa un parell d’anys, busca pis perquè el propietari del lloc on viu s’hi vol quedar. Explica que la recerca s’està convertint en un malson pel tracte racista que assegura rebre per part de la majoria d’immobiliàries. Malgrat portar tots els documents necessaris i tenir ingressos fixos a finals de mes, aquest marroquí afirma que quan contacta amb un agent sempre troba les mateixes excuses: “el pis ja s’ha llogat” o que “la propietat vol llogar-la a un familiar”.
Oulad assegura, però, que de vegades li diuen obertament que “el propietari no vol gent de fora”. Afirma que ho expressen verbalment, però també per escrit com el missatge de Whatsapp que va rebre fa uns mesos on posava textualment que “em sap greu però no volen estrangers”. Per tot això, diu sentir discriminació i odi i no entendre el perquè. Apunta que “hi ha gent bona i dolenta a tot arreu”. Per sort, el propietari el deixa estar al seu pis fins que en trobi un de nou. Això sí, li ha apujat el lloguer 250 euros.
La clau pot ser un nom
L’exemple d’en Soulaiman té ara una base objectiva amb La clau pot ser un nom, un experiment pioner a l’estat de la consultora social Broll encarregat pel consistori en què van enviar 1.000 sol·licituds fictícies a 500 anuncis. El text de la petició era idèntic, però una meitat els signava un nom autòcton i l’altra noms d’origen àrab. Algunes de les conclusions van ser que de cada 10 sol·licituds enviades sis noms autòctons rebien resposta, mentre que si tenien un nom àrab en rebien quatre.
D’altra banda, dos autòctons de cada 10 obtenien cita per veure el pis, mentre que si eren àrabs només en rebien una. Segons Ariadna Fitó, professora de Sociologia i autora de l’estudi, l’informe revela com a mínim una discriminació de pràcticament un 20 %, però podria ser molt més alta si s’arribés fins al moment de contractar un lloguer. Fitó afirma que l’experiment s’ha fet només en una fase inicial de recerca de pis. També destaca que el més preocupant és que aquest tracte discriminatori es dona en tots els casos “en pisos de menys de mil euros”.
Capacitat sancionadora de l’Ajuntament
Des de l’Ajuntament consideren aquestes dades molt preocupants. Ja han traslladat l’estudi a les immobiliàries i l’objectiu és fer formació al sector. De fet, tenen una reunió aquest dimecres a la tarda. Recorden que el consistori té capacitat sancionadora amb multes d’entre 90.000 i 900.000 euros davant d’infraccions per motiu de discriminació de la Llei pel dret a l’habitatge (Ll 18/2007).
