Aromes de fusta de les bótes de vins o ampolles que pengen de llocs impossibles. La bodega Marín conserva l'esperit de fa 100 anys. Els encarregats de fer-ho possible són la Tere i l'Antonio, que des d'en fa 24 regenten aquest espai que ha aconseguit aturar el temps. Un petit oasi enmig de la ciutat que respira a poble. ANTONIO TARRAGÓ, bodega Marín "El caliu, l'ambient, és un barri Gràcia en què es pot parlar. Tu demanes una cosa, un favor, si necessites una cosa, podem dir: 'necessito un serraller, per exemple, que m'he deixat les claus' i podem telefonar encara que sigui un dissabte a la tarda al serraller i si hi és, potser per nosaltres et vindrà." L'escriptor i músic Víctor Nubla i en Pau Riba van declarar aquest local com el centre místic de l'Univers. L'esperit d'antany sobresurt de les parets amb etiquetes de vins i caves de tot tipus. Tot i que pugui semblar un museu, està més a l'última que mai, amb cervesa per a celíacs, croquetes de porc senglar i tapes per a vegetarians. ANTONIO TARRAGÓ, bodega Marín "Ara tenim la gran sort que les bodegues s'han posat de moda i ve força joventut. La gent prefereix més coses casolanes, la bodega que hi ha més caliu que no pas un bar, assegut en una cadira, no sé, hi ha gent que prefereix la bodega." L'Antonio ho té tot a punt per a l'hora del vermut. És el moment més popular de la bodega i els clients acostumen a ser-los fidels. ANTONIO TARRAGÓ, bodega Marín "Guardem moltes coses, 'pots guardar la bossa, perquè vaig a comprar al Dia', 'em pots guardar la bossa de carn perquè al Dia me la prendran', fem aquests favors." Com l'Antonio explica, no els importa fer favors als veïns, , perquè els encanta aquest ambient familiar amb els clients.
