Salva Vendrell, el president de la Fundació Barcelona Comerç, explica quins són els factors que s’han tingut en compte a l’hora d’efectuar l’estudi. Els nivells d’ocupació en les 21 àrees comercials de la ciutat, l’índex de clonicitat -presència i impacte de franquícies i cadenes-, l’atracció dels locals i el comportament a l’hora de consumir els ciutadans han portat a una clara conclusió: Barcelona presenta “una molt bona salut de comerç de proximitat”.
Una altra dada que denota la bona salut del comerç barceloní és la taxa d’ocupació. El 86,3 % dels locals disponibles per a ús comercial als eixos estan ocupats. En zones com Sants o Gran de Gràcia no hi ha més del 3 % dels establiments buits; per tant, no hi ha zones amb risc de desertització i monocultiu en l’oferta comercial. Muntsa Vilalta, directora de Comerç de la Generalitat de Catalunya, recalca la importància del comerç barceloní respecte a tot Catalunya.
Franquícies i cadenes, poca repercusió
L’índex de clonicitat dels eixos comercials és molt baix, no supera el 3,56 %. Aquesta dada fa front al 75 % de comerços d’ús quotidià. Vendrell, en aquest sentit, reconeix que la taxa d’accessibilitat i comoditat a l’hora de fer la compra setmanal o mensual és molt alta. Els eixos on més compra quotidiana s’efectua és a la Marina, al Poble Sec o al Fort Pienc.
Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, els serveis comercials n’ocupen el 31,7 % i és el que més implementació té -com a Creu Coberta-. El segueixen l’hostaleria i la restauració amb un 20,25 % -com al Raval-, l’equipament per a la persona (13, 5 %) i, per últim, el comerç quotidià alimentari (13,5 %).
