(ACN/Redacció) Una de cada cinc sabateries va tancar entre el 2019 i el 2022 a Barcelona, segons dades del cens comercial de l’Ajuntament, però la tendència decreixent ja ve d’abans. El 2016 a Barcelona hi havia 882 comerços de calçat i pell i el 2022 la xifra havia caigut a 621. Així doncs, en sis anys, tres de cada 10 comerços que es dediquen a aquest sector han desaparegut.
Les dades coincideixen amb la tendència a Catalunya, que va passar de tenir-ne 2.929 el 2017 a 2.305 quatre anys després, segons el Departament d’Empresa de la Generalitat. PIMEC constata la pèrdua progressiva d’aquest teixit empresarial més enllà de les sabateries d’ençà de la covid.
En els darrers mesos, algunes marques han abaixat la persiana a totes les botigues definitivament, com Marlo’s i Calçats Cubedo, mentre que d’altres han tancat establiments, com l’icònic Casas a la Rambla. De fet, segons ha pogut saber l’ACN, el lloguer del local que ha deixat la cadena de sabateries podria estar al voltant dels 20.000 euros al mes de lloguer i la propietat valora una oferta d’una espardenyeria, entre d’altres, per prendre el relleu.
Tancaments definitius a Ciutat Vella i a l’Eixample
En el cas de la capital, pràcticament 200 establiments dedicats al calçat i a la pell van tancar entre el 2019 i el 2022. La circumstància es va notar especialment en alguns dels barris que disposaven de més sabateries. És el cas de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a Ciutat Vella, que va passar de 54 a 34 botigues (-37 %), i del Gòtic, al mateix districte, on van caure de 86 a 56 (-35 %). El Raval, que va passar de 41 a 28 (-32 %); la Dreta de l’Eixample, de 94 a 66 (-30 %), i Sant Gervasi – Galvany, de 62 a 46 (-26 %), són altres exemples.
De fet, l’any 2022 hi havia comerços dedicats al calçat a 50 barris, però respecte a tres anys enrere, han desaparegut els locals destinats a aquest ús al Besòs i el Maresme, el Clot, la Guineueta, Pedralbes i Provençals del Poblenou. Per contra, n’ha obert un a les Roquetes, on no en constava cap ni el 2016 ni el 2019. Les dades municipals no desglossen entre aquelles botigues que tenen les sabates com a principal producte i les que venen majoritàriament bosses de mà, carteres o altres accessoris de pell.
“S’està extingint el tipus de negoci petit”
A la Vila de Gràcia, la caiguda és més moderada, ja que va passar de 54 a 48 comerços en tres anys fins al 2022. Un dels que és mantenen és Calçats Ramos, un dels més antics del barri, que continua a la plaça de la Llibertat des que es va fundar. Maria Eugènia Ramos regenta el negoci i és la tercera generació després que el seu avi impulsés l’establiment l’any 1885. En un principi s’hi feien sabates a mida i després s’hi va incorporar calçat de tot tipus i marques.
“Tothom et coneix, és una botiga de barri, saps la història de tothom, és com a casa“, explica Ramos. En preguntar-li sobre el secret per aguantar amb la persiana aixecada tot i el degoteig de tancaments a la ciutat, explica que “el tracte” amb els possibles compradors i el fet que tenen molta “clientela de tota la vida” són algunes de les claus, així com la localització, de pas cap a l’estació de Ferrocarrils i davant del Mercat de la Llibertat.
Ramos expressa que al sector li “preocupa” la tendència de la gent sobretot jove a comprar calçat per internet, ja que això “fa mal” al teixit comercial. “S’està extingint aquest tipus de negoci petit”, lamenta. Creu que molts comerços com el seu encara “se salven” pel fet que a molta gent els agrada provar-se les sabates a la botiga. De fet, l’establiment gracienc no ha habilitat mai l’opció de venda per internet.
Segons ella, “la pandèmia va marcar” i va ser una de les causes per les quals molts han hagut de tancar en els últims temps. El fet que els lloguers són “altíssims” i la pujada de les despeses també els han jugat en contra.
Més “consciència” i treballar el relleu generacional
A PIMEComerç han constatat la desaparició progressiva els darrers anys, no només de sabateries, sinó d’altres comerços de proximitat, particularment des de la pandèmia i amb “l’accentuació de la compra per internet”.
El seu president, Antonio Torres, apunta que hi ha més d’una causa per explicar el fenomen. D’una banda, la irrupció del comerç electrònic i la competència sovint “deslleial”, diu, de les grans plataformes envers els establiments físics de proximitat. De l’altra, diu que falten campanyes de “conscienciació” sobre els beneficis del comerç i alerta sobre el risc de “desertització” de les ciutats si es perd.
Per acabar, Torres diu que, portes endins, també els establiments petits han de fer un esforç d’adaptació als nous temps, “digitalitzant-se”. A més, considera que una altra clau és treballar el “relleu generacional” en aquests establiments, per evitar els tancaments que es produeixen de negocis que “són perfectament viables” però no troben successor.
