(ACN/Redacció) L’anul·lació que el 2019 va fer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) de l’Ajuntament de Barcelona ha obligat des d’aleshores el consistori a autoritzar 615 habitatges d’ús turístic, segons ha avançat ‘La Vanguardia’ i han confirmat a betevé fonts de l’Ajuntament. D’aquesta manera, el cens actual d’immobles d’aquest tipus a la capital catalana és de 9.804. A banda, hi ha 271 expedients més oberts que estan recorreguts davant del tribunal del Contenciós Administratiu o bé estan pendents de les revisions pertinents per ser afegits al cens. D’aquesta manera, comptant aquests expedients, el parc d’habitatges d’ús turístic podria arribar a 10.075 pisos.
L’alerta sobre el que estava passant arran d’aquesta escletxa legal es va produir arran del cas del bloc del carrer de Tarragona, un edifici de 120 pisos que l’Ajuntament va haver d’autoritzar amb ús turístic arran d’una sentència judicial.
Alguns usuaris van interpretar que la norma quedava caducada
El setembre del 2019 es va fer pública la primera sentència del TSJC contra el PEUAT en què se’n determinava la nul·litat. Aquesta sentència no era ferma, ja que l’Ajuntament hi va recórrer en contra 15 dies després. Finalment, el Suprem va desestimar el recurs el 2021 i el consistori va aprovar un nou pla per mantenir la prohibició que va entrar en vigor el gener del 2022.
El fet, però, és que durant els 15 dies que van passar entre la sentència del TSJC i el recurs de l’Ajuntament, diversos usuaris privats van interpretar que l’instrument estava anul·lat i que, per tant, no hi havia cap regulació que restringís la implantació d’habitatges d’ús turístic a la ciutat. La mateixa interpretació van fer també altres propietaris durant els dos anys que van passar entre la nul·litat i l’aprovació del nou pla, durant els quals també van demanar noves llicències.
L’Ajuntament va declarar ineficaces aquestes declaracions d’inici d’activitat, basant-se en la regulació del PEUAT, però es van presentar recursos en contra que van derivar en sentències judicials favorables als privats. Això explica que el consistori hagi hagut de donar d’alta 615 habitatges d’ús turístic al cens municipal d’allotjaments turístics.
“Barcelona no es pot permetre 10.000 pisos turístics”
En paral·lel, les mateixes fonts indiquen que el govern municipal de Jaume Collboni té marcat com a prioritat garantir que els habitatges serveixen per viure-hi. “En un context com l’actual no ens podem permetre que els habitatges d’ús habitual es dediquin a l’activitat turística i hem de desplegar totes les eines necessàries per regular i restringir aquesta activitat”, afirmen des del consistori.
Per això defensen el PEUAT com a “eina molt útil” que permet exercir un control “proactiu i constant” per lluitar contra l’activitat il·legal dels habitatges d’ús turístic. L’equip de govern considera, però, que calen “més eines”, perquè amb la “situació d’emergència residencial” actual, Barcelona “no es pot permetre tenir 10.000 pisos turístics”. Per tot plegat, el consistori valora “positivament” l’aprovació del govern de la Generalitat del decret per “endreçar i limitar” l’activitat dels habitatges d’ús turístic, una “reivindicació reiterada” del govern municipal.
TriasxBCN i ERC critiquen “la mala gestió” del govern Colau-Collboni
TriasxBCN i Esquerra Republicana acusen l’Ajuntament de no haver fet bé les coses i que el resultat sigui el creixement de pisos turístics a la ciutat, tot el contrari del que buscava el consistori. Joan Rodríguez, de Triasx BCN, ha tret pit d’haver votat en contra del PEUAT “perquè no estava ben fet” i ha demanat responsabilitats. Per la seva banda, la republicana Elisenda Alemany, ha dit que es tracta d'”una nova mostra de mala gestió del govern Colau-Collboni, que deixa un 10 % més de pisos turístics a Barcelona”.
