El sector de la restauració també s’ha vist afectat per les restriccions decretades pel govern, per frenar els contagis de coronavirus. L’alta gastronomia no n’és una excepció i també ha de fer esforços per evitar un tancament definitiu dels restaurants. En una entrevista al programa ‘reset’, els xefs barcelonins Carles Gaig i Xavier Pellicer expliquen dues maneres diferents d’afrontar la crisi.
“Apostem per les comandes a domicili, però tampoc no surt rendible”
El propietari i xef del Gaig BCN, Gaig Singapur i del restaurant Gaig al Mercer Hotel de la Cerdanya, Carles Gaig, ha decidit apostar per les comandes a domicili el conegut com a “take away” i també buscar noves fórmules de negoci per seguir treballant. El xef destaca que manté “tot el personal que fa més de 40 anys que treballa a mi” perquè és conscient que “tots tenen una família i moltes despeses que han d’assumir”. Ara bé, no entén perquè els restaurants han de tancar si la restauració “aportem milers de treballadors en actiu i, per tant, surt molt més a compte que practicar un ERTO.
D’altra banda, el propietari es mostra indignat perquè ja ha rebut l’impost d’activitats econòmiques (IAE) “quan fa tres i quatre mesos que tinc el restaurant amb unes condicions que no són habituals”. Els restaurants tenen de marge fins al desembre per pagar-ho, però encara no han rebut cap ajut directe per compensar les despeses que han de seguir afrontant tot i el tancament.
“He fet números i no em surt a compte obrir”
A l’entrevista també hi ha participat Xavier Pellicer, propietari i xef del restaurant Xavier Pellicer i El Menjador, by Xavier Pellicer. En el seu cas té tots els restaurants tancats i no fa comandes a domicili perquè “he fet números i no em surt a compte obrir amb ‘take away'”. També s’hi suma “l’endeutament que arrossego quan vaig engegar el restaurant fa dos anys”. Pellicer és conscient que l’aposta pel menjar a domicili és una bona opció, però “s’hauria de crear una estratègia i uns canvis que ara no es poden assumir, amb tan poc temps marge”. A més, assegura que el menjar que elabora “és molt més complicat posar-lo en una caixa per emportar”.
Pel que fa a les despeses, el propietari afirma que també ha de pagar l’IAE, encara que mantingui el restaurant tancat. “Només vaig obrir-lo unes setmanes al juliol i a l’agost, però ara el tinc tancat i haig d’assumir aquest cost”. A l’inici de la pandèmia, Pellicer comptava amb 13 treballadors a la plantilla i ara aquesta xifra s’ha vist reduïda a vuit. “La reducció es deu que hi ha gent que no ha volgut tornar a l’hostaleria, però també suposa menys cost per a mi”.
Els dos xefs coincideixen en què és “injust que ens posin a tots en el mateix sac” i per això reclamen ajuts directes, ja que han de pagar moltes despeses com el lloguer —reduït ara al 50 %—, l’IAE i altres despeses com el llum, el gas i l’aigua. D’altra banda, confessen que els crèdits ICO poden ser una solució a curt termini, però “al final són ajudes que suposen estar doblement endeutat”.
Sobre Nadal, també posicions diferents
El bar Mañé, un exemple de supervivència
La Mercè Mañé és propietària del bar Mañé, situat al barri de Sant Antoni. És un dels molts establiments de la ciutat que s’ha reinventat amb la pandèmia. Ara, per sobreviure, ofereix menjar per emportar. El bar té la mateixa carta que la resta de l’any, però “fem una oferta puntual per compensar les circumstàncies”. Ara bé, reconeix que “a mig termini no podem viure així, l’economia baixa i les despeses augmenten”.
D’altra banda, Mañé afirma que ha mantingut tota la plantilla, però encara no han rebut cap ajuda econòmica. “Si tenim dret a una ajuda no sabem quina quantitat, està tot en tràmits”. D’aquesta situació, en destaca la bona resposta de la clientela, que assegura “estan a favor nostra”. Assegura el més adequat és mantenir el restaurant obert i que es pugui consumir a l’interior en lloc de “fer botellot a fora i menjar al carrer”. En aquest vídeo pots recuperar la conversa sencera.
