En el debat al Senat sobre els pressupostos del proper any, Montoro ha dit que els ajuntaments sanejats podran destinar els seus “romanents positius” −és a dir, la diferència entre ingressos i despeses− a “inversions a curt termini”, perquè puguin ser “motors” del creixement econòmic i la generació d’ocupació. El ministre no ha entrat en detalls, però el canvi suposa una concessió a les reivindicacions del municipis més sanejats, com el de Barcelona, que s’havien queixat que la norma actual obliga els ajuntaments a destinar el superàvit dels seus comptes a la reducció del seu deute. El consistori barceloní va tancar l’exercici de 2011 amb un deute de 474 milions d’euros. Malgrat això, el seu dèficit total (1.090.000 €) no és comparable al de Madrid, que és sis vegades superior (6.347.899.900 €).
La setmana passada l’agència de mesurament de riscos Moody’s va assignar la nota de Baa3 amb perspectiva negativa al deute a llarg termini de la ciutat de Barcelona. Es tracta d’una qualificació considerada d’un nivell satisfactori, que reconeix la base solida de finançament i la gestió correcta del pressupost barceloní. L’administració local barcelonina sempre ha defensat la solvència de les seves arques, fins al punt de posar com a exemple el pagament a proveïdors a 30 dies.
