robatori mobils aeroport
Foto d'arxiu. Imatge: Lourdes Casademont/Miquel Vera (ACN)

(ACN/redacció) L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat programarà 23,8 milions de seients per a la temporada d’hivern d’enguany, cosa que suposa un 20 % més que l’any 2022. Ho ha anunciat aquest dilluns Aena, d’acord amb les previsions de les companyies aèries. El període hivernal es va iniciar el 29 d’octubre i acabarà el 30 de març del 2024. La infraestructura catalana, que s’amplia amb 25 rutes més respecte a la temporada d’hivern de l’any passat, és la que més oferta tindrà, juntament amb l’Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas.

L’oferta també s’incrementarà al conjunt de les instal·lacions de l’estat espanyol, on hi ha programats 126,6 milions de seients, un 15 % més que la temporada anterior. A més de Madrid i Barcelona, Màlaga – Costa del Sol, Gran Canària, Tenerife Sud, Palma de Mallorca i Alacant-Elx Miguel Hernández són els aeroports que concentren una major oferta de places.

Les ciutats europees com a destinació són les que més creixen, amb 68,7 milions de places, un 19 % més respecte al 2022, mentre que el mercat domèstic puja un 7 %, amb 44,8 milions de seients. Així mateix, entre els països que més creixen percentualment trobem: Polònia, un 98 %; la República Txeca, un 83 %; Hongria, un 61 %; els Emirats Àrabs Units, un 42 % i Àustria, un 30 %. Aena avisa que aquests pronòstics i moviments “estan sempre subjectes a canvis” que puguin fer les aerolínies.  

L’ampliació de l’aeroport, sobre la taula

La temporada hivernal a l’aeroport del Prat estarà també marcada pel debat de l’ampliació de la tercera pista amb una plataforma per damunt de la Ricarda. La proposta de Foment de Treball encara no ha estat valorada pel govern de la Generalitat, que assegura que a finals d’any es convocarà una comissió per valorar totes les propostes, ni per l’Ajuntament de Barcelona, que ha evitat pronunciar-se. D’altra banda, ha aixecat les protestes d’organitzacions com Zeroport, que demana la fi del debat sobre l’ampliació, i del Consorci Delta del Llobregat, que sosté que destruiria l’espai natural.