“La Cris m’ajuda posant-me la insulina, fent-me els controls, i també està mirant el receptor i em dona sucre per si estic baixa de sucre”, així explica la Martina, una nena de set anys a ‘El diari de la ratolina Emma’ què significa per a ella tenir una vetlladora a l’escola. “Tots els nens amb diabetis o un altre problema la necessitem al col·le”. L’Imma és mare de bessons de set anys i un d’ells té mobilitat reduïda d’un 75 % i es desplaça en cadira de rodes amb motor. “Cada inici de curs ens trobem que l’escola li retalla hores de vetlladora”.
Per al seu fill, és una figura imprescindible “pels canvis de cadira, posar-lo al caminador, anar al lavabo, canviar-lo de roba, rentar-se les mans, treure-li i posar-li les fèrules, anar al menjador, a la sortida de l’escola, a les colònies i a les excursions”.
Noemí Font és mestra, activista per la inclusió, mare de l’Emma Joana i lluitadora incansable per la defensa dels drets de la seva filla i dels infants que, com ella, tenen una discapacitat. Ha liderat un moviment de curses infantils adaptades que no para de créixer i en la seva lluita per una escola inclusiva va aconseguir que la seva filla fos la primera alumna de Catalunya a tenir infermera a l’escola. Li agrada fer soroll a Twitter a favor d’un canvi de mirada vers una societat més inclusiva. És autora de ‘La revolució de Shiwa’ i del pòdcast ‘El diari de la ratolina Emma’.
Tot i que les vetlladores són vitals per als alumnes amb necessitats educatives específiques, es tracta de figures poc reconegudes i poc valorades professionalment. L’Esther és vetlladora des de fa 15 anys: “M’encanta la meva feina”, diu, tot i que no la té mai garantida i ha arribat a treballar a tres escoles diferents en un mateix any. “Sense vetlladores a cada centre, no es pot parlar d’escola inclusiva”.
