“M’agrada dir que soc autista, no que tinc autisme, perquè això no és com tenir els ulls blaus. Soc autista i ja està”. Al pòdcast ‘Cup of TEA’, vuit joves autistes parlen del TEA en primera persona. La rigidesa mental i la falta d’habilitats socials són les dues característiques comunes de l’autisme, però el cert és que el TEA o trastorn de l’espectre autista afecta de forma molt diferent cada persona.
La sobre estimulació dels sentits: el “meltdown“
Les persones autistes tenen els sentits més desenvolupats, el seu cervell reacciona de forma explosiva als estímuls externs. Però també és cert que cada persona és diferent: a algunes els poden molestar molt els sorolls, a unes altres els colors estridents, les textures o els sabors, entre d’altres casuístiques. “Per mi, Sant Joan és un infern, i la sal de l’aigua del mar em molesta molt”. El cervell de les persones autistes no filtra els estímuls i els reben tots amb la mateixa intensitat: “És com quan a l’escola et diuen: subratlla el més important! I tu ho subratlles tot”.
“L’autisme és com una sopa: tu esculls els ingredients i la seva intensitat. Cada persona és diferent i no es pot generalitzar.”
Quan es produeix una sobre estimulació dels sentits, i arriben a la saturació, es produeix el que en anglès s’anomena “meltdown”, una crisi o col·lapse. La Raquel, que treballa de professora en una acadèmia d’anglès, afirma que de tant en tant s’ha de tancar en una aula on hi hagi silenci: “No era conscient del soroll que poden arribar a fer vuit nens petits en una classe”.
Les persones autistes pateixen pels altres, però no troben l’estratègia o acompanyament verbal que els altres esperen”
A la Raquel, diagnosticada d’autisme fa sis mesos, li van dir que no tenia empatia, però en canvi és una persona molt emocional i pateix pels altres. “El que passa és que una persona amb autisme no s’acosta a preguntar-li a una altra com està, sinó que espera que sigui l’altra persona la que li digui si està bé o malament”, afirma la psicòloga de l’IDAPP, Noemí Balmaña. Des que té el diagnòstic diu que és més feliç perquè ha deixat d’emmascarar el que li passava, en anglès anomenat “masking”.
