El petit veïnat de la Mercè, format per 125 casetes blanques ubicades al vessant de Collserola, al barri de Pedralbes del districte de les Corts, celebra aquest cap de setmana la seva pròpia festa major immers en una important reurbanització per millorar-ne el paviment, enllumenat i clavegueram, entre d’altres.

La baixada de carretons, el plat fort

La baixada de carretons és el plat fort d’aquestes celebracions. Els equips inscrits poden participar en un entrenament diumenge a dos quarts de set i la cursa tindrà lloc dilluns a les 4 de la tarda. Els carrers pendents i sinuosos del veïnat són l’escenari perfecte per acollir aquesta competició, que, de tant en tant, causa alguna ensopegada. Joan Batlle, membre de l’Associació de Veïns de la Mercè, explica que “de petit desitjava participar-hi” i que de seguida que va poder ja va baixar amb els carretons destinats als més petits. Mai més ha fallat a la cita… excepte amb la pandèmia.

En Joan Batlle, en una cursa de carretons de principis del 2000
La Mercè 2022 | Guia completa sobre la Festa Major de Barcelona
Viu les Festes de la Mercè 2022 a Barcelona del 23 al 26 de setembre

Una reforma integral del barri just abans del seu 70è aniversari, el 2023

La Mercè afronta aquests mesos un projecte de reforma urbanística molt reivindicat. Les darreres obres de reurbanització van ser el 1991, quan es va asfaltar tot el barri. Els treballs d’aquesta segona fase costen 690.000 euros i afecten la plaça del Coll de Finestrelles i entorns. Se n’està fent una reurbanització completa que inclou els serveis públics nous (clavegueram i enllumenat) i la previsió de soterrament de les xarxes de telecomunicacions. La primera fase es va fer fa més de quatre anys i va reformar el carrer d’Ardena.

Es desconeix quan arribaran les properes fases. Susi Valls, veïna del barri i exmembre de l’Associació de Veïns de la Mercè, lamenta que ara “depenem dels euros que s’hi vulguin gastar” i demana que s’hi actuï ràpid perquè “em fan vergonya els carrers que tenim”. Batlle afegeix que “aquests 70 anys li han passat factura” al veïnat, sobretot en parts que no es veuen, com ara el clavegueram o la xarxa de comunicacions. Afegeix que sempre ha sigut un barri “molt descuidat”.

Un veïnat històricament allunyat de la ciutat i amb poc transport públic

Valls, que va néixer al barri, explica que “hi havia només dos autobusos, un que anava a Cornellà i un altre a Sant Just” i que passaven cada 30 minuts. El fet que fos un veïnat ubicat a la muntanya i aïllat va fer que el grup de veïns “fos molt cohesionat”. Les escales que donen a la plaça del Coll de Finestrelles eren un “punt de reunió” de joves que organitzaven festes i balls.

Un veïnat nascut durant el franquisme

Les 125 casetes blanques es van començar a construir el 1947 i les claus es van lliurar als veïns, treballadors del sindicat vertical del franquisme, el 1953. “Són uns terrenys que avui dia estan valorats, però històricament no hi ha hagut gaire comerç, ni escoles, perquè érem pocs veïns”, afegeix Valls. Reivindica també millorar la mobilitat al barri, molt afectada pel trànsit de vehicles que deixen els infants a les escoles properes.