L'Auditori de la Biblioteca Jaume Fuster es va omplir molt abans que comencés l'acte, i força gent no va poder entrar. Els qui hi eren van conèixer l'entrellat de 'El cementiri de Praga', una novel·la d'estil folletinesc ambientada al segle XIX. El seu protagonista, el capità Semonini, és un espia i falsificador consagrat, especialista en crear intrigues i complots, com el de l'antisemitisme. És l'únic personatge inventat, però no ho són els afers en els quals s'involucra, tots històrics. El títol 'El cementiri de Praga' fa al·lusió al lloc on suposadament es va urdir un complot dels jueus per conquerir el món, reflectit als 'Protocols dels savis de Sió', llibre que encara avui es ven i que des de finals del segle XVIII ha estat part de la saba del discurs antisemita. Un Eco lúcid i irònic es va desmarcar d'unes acusacions del diari "L'Osservatore romano" que titllaven el llibre de 'maligne' i instigador de l'odi racial. La versió castellana l'edita Lumen, mentre que la catalana és un llançament de Rosa dels Vents. 'Que ningú esperi però una versió cinematogràfica. Després de 'El nom de la rosa', Umberto Eco va prohibir al seu editor que vengués els drets de qualsevol altra novel·la.
Ara fa trenta anys apareixia ‘El nom de la rosa’, la primera novel·la de l’escriptor italià escrita a una edat ja força avançada: tenia 48 anys. El llibre va ser un boom editorial i l’intel·lectual i especialista en semiòtica ha escrit cinc novel·les més.
