Javier Camarena, amb molts seguidors a Barcelona després d’èxits clamorosos al Liceu, ha debutat al Palau de la Música. Acompanyat al piano per Ángel Rodríguez, el mexicà ha ofert un recital que ha encadenat ovació rere ovació en cadascuna de les interpretacions.
El tenor liricolleuger més cobejat ha cantat àries de Donizzeti, l’obra del qual s’adiu molt al seu estil belcantista (amb l’‘Elisir d’amore’ va debutar el 2012 al Liceu i va inciar així el seu idil·li amb el públic del teatre, que va culminar amb l’èxit de ‘I puritani’, de Bellini, que va engegar la temporada 2018-2019).
Àries, sarsuela, cançó italiana i mexicana
Però Camarena s’ha tret de la màniga fragments d’òperes de Donizzeti poc conegudes, com ‘E fia ver tu mai sarai… Quando ti stringerò’, de l’òpera breu “Betly” (“La capanna svizzera”), o ‘Je suis joyeux’ de “Rita” (“Deux hommes et une femme”).
Camarena ha iniciat després un passaeig -no menys aplaudit- per cançons italianes i napolitanes (‘Rondine al nido’, de Crescenzo; ‘A vuchella’, de Tosti), però també la romança de ‘Mujer de los ojos negros’ de la sarsuela “El huesped del sevillano”, o cançons mexicanes de José Alfredo Jiménez i Alberto Domínguez.
Elogiat pel seu registre agut i pel seu famós do de pit, Javier Camarena ha ironitzat dient: “Ja sé que esperen el meu do de pit, però hi ha temps per a tot, també per a altres notes”.
