Imatge de la proposta 'Likes' al Teatre Lliure, en el marc del cicle 'Katharsis'

(ACN) El Teatre Lliure es proposa ampliar els marges de l’escena amb la segona edició del cicle de conferències performatives Katharsis. Segons la directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, Georgina Oliva, la programació d’enguany, que va del 22 al 31 de gener, inclou les propostes d’artistes de les arts escèniques, el món del comissariat i fins i tot del so. La sala volia reivindicar el món del coneixement a través d’una “diversitat de llenguatges”, en una segona edició que obrirà “Conferència espectacular”, de David Espinosa.

Segons ha destacat Oliva, el millor aprenentatge es dona “a través de l’experiència”, i és el que precisament volen investigar a través de les conferències performatives. En concret, volen indagar en el fet de si a través de viure un esdeveniment es pot realment adquirir millor el coneixement que planteja.

Katharsis va néixer la temporada passada per preguntar-se a través de diverses formes d’expressió què és el teatre. El conjunt convida a aprendre a través del plaer estètic i holístic el que les arts escèniques poden oferir a través de l’observació, l’escolta, el reconeixement i el judici.

Conferències amb artistes internacionals

Des del Teatre Lliure remarquen que aquestes conferències són una resposta a tots els debats i taules rodones que acullen els mitjans de comunicació i els centres culturals davant les crisis socials, econòmiques o sanitàries protagonitzades per experts, “que no sempre aconsegueixen connectar” amb el públic en la seva manera d’exposar les idees.

Per Oliva, aquestes reflexions arriben enmig d’un escenari de pandèmia pel coronavirus, on hi ha molts experts parlant a la televisió que “sovint no troben la millor manera de comunicar el que saben”. Les conferències culminaran en un debat amb la participació d’artistes internacionals.

La primera de les conferències serà la de David Espinosa, una particular classe magistral sobre les arts escèniques interdisciplinàries que combina la paraula amb la manipulació d’objectes, l’acció coreogràfica i el teatre d’ombres. L’artista farà un recorregut audiovisual per la història del teatre no convencional a Catalunya i la resta d’Europa, a través de les seves pròpies vivències. Segons ha detallat Espinosa, explicarà què són les noves escenes i què ha impulsat el sorgiment dels formats teatrals més innovadors.

D’altra banda, la creadora Núria Guiu es pregunta a “Likes” sobre la importància del llenguatge corporal i l’impacte de les plataformes digitals sobre el cos a l’hora de construir la identitat. En concret, parteix de l’anàlisi de dos dels fenòmens més populars de YouTube: el “cover dance” i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga. Des d’una perspectiva socioantropològica, l’artista aborda el públic amb un discurs sobre el valor social d’un “like” en les nostres societats digitals. Destaca la seva importància i el fet que en temps de pandèmia “totes les relacions” es desenvolupen a través d’internet.

Foscors i caixes negres

“Com observar un cel nocturn” és una conferència performativa en què la comissària d’art Alexandra Laudo posa en relació fenòmens astronòmics i moments destacats de la història de l’astronomia. En particular, indaga sobre el que històricament va ser un dels observatoris astronòmics més importants d’Europa, el Calton Hill Observatory d’Edimburg, amb reflexions assagístiques i filosòfiques sobre la nit, la foscor, la creació artística i les nostres maneres de mirar.

A “Antropologies de la caixa negra”, Manuel Cirauqui pren l’espai escènic com a lloc de ressonància, collage i al·lucinació, usant el concepte de caixa negra com a màquina filosòfica. El relat, compost d’elements verbals, visuals, tàctils i sonors, travessarà l’obra d’artistes i escriptors dels nostres dies com Victor Costales, Frida Escobedo, Amie Siegel, Sara Nadal-Melsió, Gaika, Paloma Polo i Jalal Toufic, incloent-hi materials inèdits.

Estadis de trànsit i èxtasi

El creador Adriano Galante, cantant de Seward, desplegarà la conferència performativa “Entrar a vivir”, en què explica com i per què les persones alteren la seva consciència i entren en trànsit i èxtasi. A la proposta es pregunta què succeeix en un moment d’èxtasi i com s’experimenta una vivència catàrtica. “Entrar a vivir” és un testimoni sonor de les alteracions de la consciència en forma de conferència performativa i alhora de concert.

D’altra banda, la conductora Martina Tosticarelli moderarà la taula rodona performativa “Presència i alteritat”, que tancarà el cicle, en una reflexió al voltant de la presència humana. Segons ha explicat, es parla sobre la llum, la tecnologia, l’impacte de la pandèmia en la presència humana i els canvis en la percepció del fet teatral. Ha destacat que al teatre la presència “no pot existir de forma autònoma”, sinó que creix a través del vincle entre l’escena i l’espectador.