L’escenari del Teatre Lliure esdevé ‘Dogville, un poble qualsevol’. Una versió de la pel·lícula de Lars von Trier escrita per Sílvia Munt i Pau Miró amb Bruna Cusí i David Verdaguer en els papers principals. No n’és una versió fidel, perquè Sílvia Munt, també directora, volia prescindir de la transcendència bíblica que traspua en algun moment la pel·lícula. A més, ha escollit una protagonista (Bruna Cusí) més jove i ingènua, perquè així s’explica millor que el Max (David Verdaguer), el líder benpensant del poble, sedueixi la forastera amb les seves idees salvadores.
Reescrivint ‘Dogville’
Així com Lars von Trier va filmar una obra de teatre, Sílvia Munt hi incorpora el vídeo preenregistrat per solucionar algunes escenes. Són, justament, les que no passen al centre cívic i el magatzem contigu on la Virgínia troba refugi fugint del seu pare. Aquest centre cívic esdevé decorat únic del muntatge. És on la Virgínia dorm i on fa les primeres feines com a compensació per l’hospitalitat. Però, com a la pel·lícula, aquesta hospitalitat esdevé explotació, fins i tot sexual. A partir del moment en què la protagonista fracassa en el seu intent d’escapar-se del poble Silvia Munt i Pau Miró reescriuen el guió de la pel·lícula i se n’inventen un final radicalment diferent, que aporta una lectura més feminista. La Virgínia fugia del relat del seu pare, i ara fuig del del Max, qui ha estat una altra trampa. Encarnant els vilatans de Dogville hi ha Andreu Benito, Anna Güell, Andrés Herrera, Josep Julien, Lluís Marco, Àurea Márquez, Albert Pérez i Alba Ribas.
