Es diuen Tap Olé i amb el seu primer i homònim espectacle es van atrevir a fusionar el claqué amb les guitarres espanyoles. Un pas decisiu dels coreògrafs de la companyia, Roser Font i Guillem Alonso, que ja eren tap-dancers internacionalment reconeguts. ROSER FONT, ballarina i coreògrafa "El 2003 estàvem en un festival de claqué a Alemanya, on actuaven amb músics de jazz. Hi havia un organitzador d'un festival de claqué de Chicago i ens va veure i ens va dir: "M'encanta com balleu però podríeu fer alguna cosa una mica més espanyola. Si ho feu us convido al meu festival. Llavors, això ens va fer pensar." Amb 'Tap Olé' van rebre premis als festivals d'Edimburg i Valladolid i després ha vist la llum l'actual 'Tapeando'. Un encadenat de coreografies a partir de rumbes, tangos i altres sonoritats llatines i mediterrànies que serveix en directe un quartet liderat pel guitarrista Roger Raventós. Introdueixen pinzellades de percussió amb el cos i sand dance, o ball de sorra, una disciplina anterior al tap, pràcticament desapareguda, de la qual Guillem Alonso és un especialista consumat. Als dos coreògrafs els acompanyen en el ball Laia Molins i Rubén Pérez.
