Són els tres elements amb què Pierre Henry va crear aquestes variacions. Henry està considerat com un dels pares de la música concreta, un gènere que utilitza tota mena de sons per construir una peça musical. En aquesta ocasió l'intèrpret és un bon coneixedor de l'obra del compositor francès. CARLOS GÓMEZ, artista sonor i intèrpret "Lo importante de este personaje, a parte de introducir esas nuevas metodologias tecnológicas en la música, es la atención que presta al hecho acústico, es como si nos hubiera puesto lupas en los oidos". La música concreta crea atmosferes que conviden a la meditació però a estones també es converteix en un univers sonor estrident que colpeja el públic. L'obra d'Antoni Tàpies té un vincle molt estret amb la música i en especial amb la música concreta, el mateix artista ho ha reconegut en moltes ocasions. Aquesta peça titulada Porta metàl·lica i violí n'és l'exemple per excelència. Una escultura que Tàpies va crear al 1956 i que la Fundació exhibeix de nou amb altres peces de la col·lecció amb l'excusa d'aquest concert. Una proposta artística doble que ha seduït el públic. aire aplaudiments.

La música concreta o acusmàtica ha passat per la Fundació Antoni Tàpies. Carlos Gómez hi ha interpretat les 25 ‘Variations pour une porte et un soupir’ de Pierre Henry, considerat un dels pares del gènere.

La música concreta o acusmàtica, nascuda a França a mitjan segle XX, és el resultat de la manipulació de sons diversos sobre un suport d’enregistrament. En el cas d’Henry, el suport usat és una cinta de la marca Revox i els sons amb què va experimentar i crear van ser la boca, diferents portes i un flexaton (petit instrument de percussió).