L’espectacle Endodance, que arriba a la 5a edició, té al darrere una finalitat solidària: recaptar diners per a la investigació de l’endometriosi, un trastorn ginecològic. Concretament, els fons recaptats —l’any passat es van reunir més de 2.400 euros— es destinaran a la Fundació Clínic Barcelona, de l’Hospital Clínic. Però aquesta no és l’única finalitat, les organitzadores volen aprofitar l’acte per donar a conèixer aquesta malaltia altament silenciada. “Volem fer una mica de soroll, aquesta no és una malaltia rara, cal que es conegui perquè és molt important i afecta moltes dones i està molt silenciada” afirma Núria Osorio, presidenta d’Endodance. Ballem per l’endometriosi.

Entre els artistes que han participat en l’edició d’aquest any hi ha la cantant Beth Rodergas, que n’ha estat la presentadora, el ballarí Pol Jiménez o El niño de la Hipoteca, entre d’altres. És la primera vegada que l’espectacle es fa a la Sala Apolo i, segons l’organització, ha estat un èxit, amb 320 entrades venudes.

L’endometriosi, un trastorn que afecta 1 de cada 10 dones

Actualment, l’endometriosi és un trastorn ginecològic que no té una cura definitiva ni un tractament específic, tot i que afecta 1 de cada 10 dones arreu del món. A Espanya, es calcula que hi ha dos milions de dones que pateixen aquesta afecció ginecològica.

Els símptomes no sempre s’atribueixen a aquest trastorn com el dolor menstrual, que socialment està considerat com una cosa normal. Entre altres indicadors de l’afecció hi ha el dolor pèlvic crònic, dolor durant o després de les relacions sexuals i la infertilitat. Es tracta d’una afecció que pot trigar fins a nou anys a detectar-se.

Francisco Carmona, cap de ginecologia de l’Hospital Clínic, ha aprofitat l’ocasió per explicar que en els últims anys s’han fet molts avenços en la investigació de la malaltia. Cada vegada s’intenta operar menys, i  controlar-la amb tractaments mèdics, que ara són molt més eficaços. Per altra banda, Carmona ha explicat que des de l’Hospital Clínic estan investigant nous medicaments que han de ser absolutament revolucionaris. Però, segons Carmona, encara falten quatre o cinc anys perquè siguin una realitat.