Cada vegada que trepitja Barcelona es disparen les càmeres. Al Tívoli, Sara Baras converteix l'escenari en una mena de panteó: Antonio Gades, Enrique Morente, Camarón de la Isla, Carmen Amaya i Paco de Lucía. Puntualment s'hi afegeix Moraíto. No és el panteó del flamenc, sinó el personal, el dels seus mestres... SARA BARAS, ballarina i coreògrafa "Estos son maestros que, cada vez que te dan un consejo, no se te olvida ya, para el resto...Pero con los años, el valor de los consejos ha ido aumentando." Menys amb Carmen Amaya, a qui no va conèixer, Sara Baras va tenir relació amb tots SARA BARAS, ballarina i coreògrafa "Con Paco he tenido la suerte de tener una amistad preciosa y quizás sea...y con Moraíto también." Les veus dels homenatjats sonen en diversos moments de l'espectacle. Són presències a les quals Sara Baras i 13 intèrprets i músics entreguen el seu art, un ellaçat d'onze coreografies amb música del guitarrista Keko Baldomero. Un art que, menys en alguna intervenció de l'artista convidat José Serrano, gira al voltant de Sara Baras, el seu gest, el seu frenètic taloneig i un sempre estudiadíssim vestuari. 'Voces' s'ha passejat per mig món acumulant excel·lents crítiques en ciutats com París, Londres, Nova York o Tòquio.
