Entre la runa han aparegut rastres del que havia estat Barcelona abans que es construís la via Laietana. Fonaments d'edificis i fosses sèptiques són algunes de les troballes que s'han fet durant les obres d'excavació. FRANCESC ANTEQUERA, arqueòleg de CODEX "El que trobem aquí és un col·lector amb diversos baixants de les cases que hi havia construïdes aquí." El que ara és la plaça de Ramon Berenguer abans eren dues illes d'edificis i tres carrers. En concret, per aquí passava el carrer de les Donzelles, un dels més estrets de la ciutat, amb 1 metre i quaranta centímetres d'amplada. De tot això, ara només en queden les restes. Trobar-les no ha estat casualitat perquè sempre que s'ha d'excavar el Servei d'Arqueologia fa un sondeig per evaluar la zona. JOSEP PUJADES, responsable d'intervencions arquelògiques del Servei d'Arqueologia de Barcelona "Es fa un control perquè no saps què et pots trobar a sota. Saps que hi ha restes antigues però no saps si s'han conservat, en quin estat o potser si se les ha emportat quan ha fet un soterrat fa 100 o 200 anys." Els arqueòlegs també han trobat restes molt fragmentades de l'època romana, que, com les altres, quedaran enterrades al subsòl o en algun cas s'hauran de desmuntar per continuar amb la urbanització de la plaça. La previsió és que els treballs arqueològics finalitzin les properes setmanes i a mitjan juliol la plaça quedarà enllestida.

La remodelació de la plaça de Ramon Berenguer el Gran ha obligat a fer sondejos arqueològics que han posat al descobert restes dels edificis que hi havia a la zona abans de l’obertura de la via Laietana, el 1908. S’hi poden veure, per exemple, els fonaments de les cases del carrer de les Donzelles, un dels més estrets de la ciutat.

Mesurava només 1,4 o 1,5 i tenia la fama de ser el carrer més estret de la ciutat, els anomenats andrones. El carrer de les Donzelles, enderrocat amb la reforma de la via Laietana impulsada entre el 1908 i el 1913, és un dels que ha sortit al descobert arran de les obres de la plaça de Ramon Berenguer el Gran. L’avinguda, dissenyada per l’arquitecte Ildefons Cerdà al segle XIX, es va construir amb l’objectiu d’unir el nou Eixample amb el port.

[Vista del carrer de les Donzelles. Dibuix de Dionís Baixeras, 1908. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]

De fet, en l’espai que ara ocupa la plaça de Ramon Berenguer hi havia dues illes de cases i dos carrers més que també han desaparegut: el carrer de les Tres Voltes i el carrer del Bon Déu, que desembocaven a la plaça de l’Oli, situada just per on ara passa la via Laietana.

[Mapa de Ciutat Vella abans de la construcció de la via Laietana]

En el marc dels treballs arqueològics s’han trobat canalitzacions d’aigües residuals, fosses sèptiques i fonaments de façanes d’edificis dels segles XVII, XVIII i XIX. També s’han posat al descobert “restes de l’època romana però estaven molt fragmentades i fetes malbé” i es confia a trobar-ne més “quan s’excavi més a prop de la muralla”, en la propera fase de les obres, explica el responsable d’intervencions arqueològiques del Servei d’Arqueologia de Barcelona, Josep Pujades.

[Restes de canalitzacions del segle XIX]

No obstant això, les restes estan molt fragmentades perquè estan situades molt a prop de la superfície i perquè, a més de l’enderrocament de la via Laietana, en alguns punts, quan es van fer les obres de la plaça, s’hi van fer passar canalitzacions de serveis.

Les prospeccions arqueològiques es fan a manera de “control, perquè no saps què pots trobar-hi a sota”, informa Pujades. “Se sap que hi ha restes antigues però es desconeix en quin estat es troben o si se les han emportat amb les reformes del darrer segle”, afegeix. Així doncs, es tracta de restes que, un cop documentades, es cobriran de nou per permetre la urbanització de la plaça, que es preveu finalitzar a mitjan juliol.

[Fonaments d’un edifici situat al carrer de les Donzelles]

Pujades explica que en tots els casos se segueix el mateix protocol: es fa una primera valoració de les estructures i, si cal desmuntar i ampliar l’excavació, es demana permís a la Generalitat; sinó, queden enterrades al subsòl. En aquesta ocasió s’han sondejat els punts en què s’havien de situar arbres i també instal·lar-hi l’enllumenat públic i la previsió és que els treballs arqueològics finalitzin en dues o tres setmanes.