Un conductor de tramvies, 62 jornalers, 26 pagesos, 16 comerciants, 15 cambrers, un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un cobrador de la Companyia d’Aigües de Barcelona, 14 forners i, fins i tot, un pianista. Aquestes són només algunes de les 657 persones residents a la comarca del Barcelonès que van ser executades durant el règim franquista per delictes polítics, 3.358 a tot Catalunya, segons recull el llibre ‘Procediments judicials militars (Sumaríssims) 1939-1980′, publicat recentment per l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). La guia és fruit d’un l’estudi de 81.966 sumaríssims (consultables des de 1997) guardats a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona i analitzats per Enric Terradellas sota la direcció d’Àngels Bernal.
Globalment, a Catalunya es van represaliar 78.331 persones per motius polítics, la majoria, homes d’entre 31 i 40 anys; i només a Barcelona ciutat es van processar 25.121 persones. Les dades mostren que més del 75 % dels represaliats van ser acusats de delictes de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar, tot i que també destaquen els expedients de depuració de funcionaris (6.290).
Pel que fa a les penes, es van dictar 4.411 sentències de mort, de les quals es van executar 3.358, que van afectar, sobretot, les comarques de la Conca de Barberà, la Terra Alta i les Garrigues, on es xifra el percentatge més alt de morts. Les primeres sentències daten de l’any 1938 i la majoria es produeixen entre 1939 i 1945.
L’estudi també posa en relleu la filiació política i sindical dels executats i assenyala que prop del 47 % de les persones executades eren del sindicat anarquista CNT; pel que fa als partits, el majoritari era ERC, seguit de la FAI.
Segons indica en el pròleg el director de l’arxiu, Francesc Balada, és necessari “preservar el record de les víctimes de la Guerra Civil i la repressió de la dictadura franquista” i, per això, assenyala que la llista de les 3.358 persones executades, amb noms i cognoms, està feta a manera de memorial de les víctimes. El llibre recull, a més, documents de judicis concrets com, per exemple, la celebració del consell de guerra contra Lluís Companys i Jover (1940), les causes pels fets del Palau de la Música (1960) o contra Salvador Puig Antich (1973).
[Imatge: Sentència dictada el 14 d’octubre de 1940, que condemnava a mort Lluís Companys i Jover; i certificat de defunció de Salvador Puig Antich]
