La família d'en Ton Berengueret eren els amos de les bòbiles Framis i Pellicer i tenien les oficines on ara hi ha l'Escola Groc. En total, a les Corts hi va haver unes 20 bòbiles de diverses famílies, ja que tenia bones terres per fabricar totxos. TON BERENGUERET, descendent de la família Framis i Pellicer "Aquestes terres eren riques en llicorelles i exemptes de calç. Això feia que els totxos fossin consistents i forts." El procés de fabricació era manual i cada bòbila donava feina a una vintena de persones. TON BERENGUERET, descendent de la família Framis i Pellicer "La gent de les bòbiles era gent senzilla, treballadora. Era una feina molt dura, un rajoler, per exemple, feia 1.200 totxos diaris, que almenys pesaven uns sis quilos. Un cop fets els totxos es coïen amb un sistema de forn continu, que no s'apagava mai. TON BERENGUERET, descendent de la família Framis i Pellicer "A l'última bòbila que hi va haver a casa, recordo que un dia vam anotar-ho, va estar nou anys que no es va apagar mai el foc." Els totxos s'havien de coure a 950 graus, ja que si excedien aquesta temperatura les peces es cremaven. La majoria dels arquitectes rebutjaven els totxos cremats, però no tots. TON BERENGUERET, descendent de la família Framis i Pellicer "Aquestes peces, en Gaudí, que n'era un enamorat, les va fer servir per a moltes de les seves construccions, la més característica és la cripta de la colònia Güell." Tot i tenir clients tan il·lustres com Gaudí, les bòbiles de la família Framis i Pellicer, igual que la resta de bòbiles de les Corts, van acabar desapareixent.

Les bòbiles eren fàbriques de totxos, maons, teules i rajoles, que s’ubicaven on hi havia la matèria prima, la terra. A les Corts n’hi va haver unes 20 però ja no en queda cap. Les més conegudes van ser les bòbiles de les famílies Perelló, Amat, Creuet i Framis i Pellicer. En aquest reportatge parlem amb un dels descendents de la família Framis i Pellicer que s’ha dedicat a estudiar el passat industrial de les Corts.