Estret, fosc i envoltat de blocs de pisos. Els veïns de la Salut no dubten a l’hora de descriure el passatge de Napoleó, que no arriba als quatre metres d’amplada. I sobre l’origen del nom del carrer, la majoria també ho té clar. CARME MESSEGUER, veïna del barri “Passatge Napoleón. [I sap a qui es referix?] A Napoleón Bonaparte, no?” CRISTIANNE CHENIER, veïna del barri “Yo hablo del emperador francés, o corso, que era corso, Napoleón.” En aquest punt, però, els veïns s’equivoquen. El passatge de Napoleó no va ser creat en honor a l’emperador francès, sinó que fa referència al fotògraf murcià Antonio Fernández Soriano, que es feia dir Napoleó. Ell i la seva dona van ser els fundadors d’una de les sagues familiars de fotògrafs més importants de Barcelona. CARME CRISTIÀ, Taller d’Història de Gràcia “La que va ser la seva dona, Anaïs Tiffon, era filla d’un senyor i ja li deien a ell Napoleó, Napoleó era com el seu sobrenom. I a ella, pel seu pare, li deien Anaïs Napoleón.” Antonio Fernádez Soriano, àlies Napoleó, va comprar els terrenys de la zona a mitjan segle XIX, quan Gràcia s’estava urbanitzant. Ell mateix va construir el carrer que porta el seu sobrenom i que va ser la marca comercial del seu negoci de fotografia.
Antonio Fernández Soriano, que havia estudiat fotografia a França, es va casar a Barcelona amb la francesa Anaïs Tiffon, una de les primeres dones que va fer daguerreotips a Espanya. La família de l’Anaïs eren coneguts com els Napoleó, nom que van utilitzar per crear el seu estudi fotogràfic a la Rambla de la ciutat, als voltants de 1850, que va adoptar el mateix Fernández Soriano. Cap a la mateixa època va comprar uns terrenys al barri de la Salut, on va fer un carrer amb el seu nom, el passatge de Napoleó.
