Amics de la Rambla ha fet públics qui seran els guardonats com a Ramblistes d’Honor en la cerimònia que es farà el 15 d’octubre. El jurat, un cop valorades totes les candidatures i després de tres votacions, ha triat com a Ramblistes d’Honor Salvador Alemany, en reconeixement de la seva implicació amb el barri del Raval i la Rambla; Arturo San Agustín, per la seva obra periodística fortament vinculada a la ciutat, i el Teatre Romea, per la contribució a la cultura teatral de la ciutat i a la vida cultural.
El lliurament dels premis Ramblistes d’Honor 2019 coincideix amb les Festes del Roser, la Festa Major de la Rambla, que se celebra del 5 a l’11 d’octubre.
Salvador Alemany, un nen del Raval
La vinculació de Salvador Alemany amb la Rambla li ve de molt petit. De fet, Alemany va néixer l’any 1944 al Raval, on la seva mare hi tenia una carnisseria i el seu pare hi feia de taxista. Aquest empresari català, que ha estat president de Saba, Abertis i del Cercle d’Economia, també ha estat molt vinculat a una de les institucions més emblemàtiques de la Rambla, el Liceu. Primer com nou president del Consell de Mecenatge del teatre i, un any més tard, com a president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu.
Arturo San Agustín, cronista de Barcelona
Arturo San Agustín ha trepitjat i ha escrit sobre la ciutat, i també la Rambla, com poques persones a Barcelona. Aquest periodista i escriptor nascut l’any 1949 a la Barceloneta, ha treballat a ‘El Periódico’, ‘El Mundo’ i ‘La Vanguardia’ i ha estat director creatiu de quatre de les principals agències de publicitat. La seva trajectòria li va valer el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme.
Justament fa tres anys, San Agustín va ser l’encarregat de fer el discurs de l’acte de lliurament del guardons a Ramblistes d’Honor 2016. Un discurs que va aprofitar per demanar consens polític per protegir aquest històric passeig.
El Teatre Romea, veí de la Rambla
Ubicat al carrer de l’Hospital 51, el Teatre Romea es va construir l’any 1863 dirigit a la petita burgesia i a les classes populars, i va ocupar l’espai on prèviament hi havia hagut el convent de Sant Agustí Nou. L’equipament, amb platea i dos pisos, té capacitat per a 1.500 espectadors i durant molts anys va estar considerat el local més important de teatre en català. De fet, només s’hi van deixar de representar obres en aquesta llengua entre 1939 i 1945. L’any 1981 es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat i va assumir el paper de Teatre Nacional fins que es va construir el 1996. Actualment l’actor Josep Maria Pou és el director artístic de l’espai.
