(ACN/Redacció) Les Festes de Gràcia 2023 escalfen motors per tenir els carrers guarnits abans del 15 d’agost. Amb els carrers tancats, les comissions de festes treballen a contrarellotge i, en alguns casos, amb poques mans, per acabar unes decoracions que comporten més d’un any de feina. Enguany, però, la polèmica sobre el soroll d’una festa massificada s’ha avançat als dies previs, amb veïns que es queixen del rebombori que generen els que preparen els guarniments al carrer.
Així, abans del bullici dels concerts i les riuades de gent visitant els guarniments, ja és una realitat el debat pel soroll de la preparació de les festes. Segons algunes comissions, són sobretot els veïns nouvinguts al barri des de l’esclat de la covid —més acostumats al silenci— els que han fet arribar les queixes i han demanat als guarnidors voluntaris que facin menys soroll mentre treballen. “No fem xivarri, sinó que mantenim viva una tradició de 200 anys“, defensa Susanna Font, membre de la comissió del carrer de Verdi del Mig.
Font recorda que “el guarnit és la peça clau de la festa”, i en la mateixa línia es pronuncia Roger Olmo, membre de l’Associació de Veïns Perles de Gràcia. “Ens sap greu pels veïns que es puguin molestar, però és una tradició bonica, és un tret d’identitat del barri i volem que segueixi“.
“Estem fent cohesió social”
També al carrer de Lluís Vives han constatat que als nous veïns “els costa molt d’entendre el moviment social que hi ha als carrers“. Amb tot, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Lina López, defensa els valors que suposa una tradició com la dels guarnits. “Estem fent cohesió social, estem fent festa al carrer. Entenem que tothom necessita descans, però és una realitat que Gràcia és un barri de molt de moviment“, ha afirmat.
Feines a contrarellotge per tenir-ho tot a punt
Entre els participants hi ha “nervis” perquè deu dies abans es troben que falten voluntaris. En aquesta edició, hi haurà 23 carrers guarnits, entre els quals els centenaris Llibertat, Mozart i Verdi. En les tasques de preparació es palpen els contrastos entre els passatges més coneguts i els que no reben tanta atenció. Precisament, a llocs com al carrer de Verdi asseguren que de vegades “hi sobren mans” per fer les decoracions, mentre que a d’altres lluiten per assegurar el relleu generacional.
“És un goig que la gent hi vulgui participar, però també ens trobem que no hi ha feina per a tothom o som massa mans fent la mateixa cosa, mentre que hi ha carrers que tenen problemes de gent i ningú hi va”, ha detallat Susanna Font, de Verdi del Mig, que dedicarà la decoració a la plaga de rates de Barcelona i a la faula d”El flautista d’Hamelín’. Aquest és el cas del carrer de Lluís Vives, que fan una crida als veïns perquè s’animin a tirar endavant uns guarnits que es dedicaran al món d”Els Mínions’.
