La Comissió del Centenari de la Prosperitat afegeix dos personatges a l’imaginari festiu del barri. Pocs dies abans de l’inici de la Festa Major de la Prosperitat, el barri estrena dos capgrossos: la Prospe, una dona que representa les lluitadores del barri, i l’anarcosindicalista Àngel Pestaña, que dona nom a la plaça més important de la zona. Són dos capgrossos de nova generació fets amb tecnologies de fabricació digital i amb un ulls peculiars. Una aplicació i dos mòbils els permeten moure els iris i reaccionar amb la interacció del públic.
El Pestaña i la Prospe, dos símbols de lluita
Dos veïns del barri donen vida als capgrossos, fets amb motiu del centenari de la Prosperitat. El cap del Pestaña està fet a partir de textos de l’anarcosindicalista. “Estic molt orgullós de portar-lo pel que representa i qui és”, explica Juan “Sin Sangre” Fernández, el portador del capgròs. Afegeix que “Àngel Pestaña va crear els primers sindicalismes obrers per poder participar en decisions polítiques”. Al cap de la Prospe hi trobem centenars de fotografies de diverses dones del barri. “Aquí hi ha moltes dones lluitadores”, comenta Yolanda Galmes, la portadora de la capgrossa. “Per mi, la Prospe representa el paper de la dona del barri de la Prosperitat. La dona lluitadora, que cada dia s’aixeca una mica més”.
Capgrossos tecnològics a l’abast de tothom
Els artistes que han creat els dos capgrossos van apostar per anar més enllà de la fabricació tradicional de l’imaginari popular i utilitzar la fabricació digital. Per això van dissenyar el projecte digitalment i van utilitzar les impressores 3D de l’Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana. “Volíem agafar una tradició de fabricació antiga i fer-la més moderna per apropar-la a les noves generacions, d’ara”, afirma Vicente Ismael Iborra, un dels creadors dels capgrossos. Per dissenyar i materialitzar les figures, els creadors han fet servir les eines de l’Ateneu de Fabricació Digital de Ciutat Meridiana. “Hem fet servir impressores 3D per fer algunes parts, com els ulls i les parts internes”, explica Raül Montero, el creador de la part tecnològica dels capgrossos. “Els ulls són dos mòbils, ulls digitals que tenen un algoritme que fan un ‘motion tracking’, i més endavant com que tenen diversos sensors podrem fer més interaccions amb l’entorn i la gent”.
La intenció dels dos creadors és també democratitzar aquesta mena d’imaginari popular i, per això, estan ultimant el projecte digital d’estructura dels capgrossos que es podrà utilitzar gratuïtament. La seva idea és que se’n puguin beneficiar escoles i entitats.
