La Sala Tallers acull aquest cap de setmana la primera gatada de Serafí Pitarra. Les gatades, sainets polítics i socials irreverents, van capgirar el panorama escènic barceloní, dominat fins el 1860 per les produccions teatrals en castellà. XAVIER PUJOLRÀS, coordinador de programació "Gràcies a Pitarra, la llengua catalana va passar, en dos anys, de ser una llengua absolutament minoritària (de fer-se en salons de cases privades), a ser una llengua que omplia els teatres més importants de la ciutat." Egos Teatre, companyia bregada en musicals i comèdies de petit format, representa 'L'esquella de la Torratxa', obra amb la qual Pitarra va aconseguir el primer gran èxit popular al Teatre Odeón. La fórmula: parodiar un drama del gust burgès, 'La campana de la Almudaina', de Joan Palou i Coll. Pitarra va canviar Mallorca per Collbató i hi va situar una esbojarrada trama de corrupció política. L'empresari teatral va convidar Pitarra a introduir alguna peça musical. Però la gran aposta de l'autor va ser lingüística. Per comptes de sumar-se a la depuració del català, va optar per una parla vulgar. RUBÉN MONTANYÀ, actor i membre d'Egos Teatre "La seva visió de com arribar al públic que realment era potencial, era parlar com parlaven ells, amb tot un seguit de barbarismes que ara considerem castellanismes o barbarismes." El cicle Epicentre Pitarra contempla tres espectacles més, entre els quals la representació d''El cantador', que suposarà el bateig de la nova Jove Companyia del Teatre Nacional.
Ahir va arribar a la Sala Tallers la primera funció de les quatre obres d’en Pitarra que s’hi representaran: ‘L’esquella de la Torratxa’, el primer gran èxit popular de l’autor barceloní.
