Les quatre actuacions d'U2 van penjar ben aviat el cartell d'exhaurides les entrades. Moltes de venudes força lluny de Barcelona, perquè els irlandesos han escollit una única ciutat per país en aquesta gira. "Vengo de Alicante. He llegado en avión." "Venimos de Galicia. De Santiago de Compostela i de Orense." "De Argentina, des de Buenos Aires, para ver a U2, aquí en este lugar lindísimo." Amb 25 minuts de retard i mentre sonava 'People have the power', de Patti Smith, el cantant d'U2, Bono, va aparèixer pujant a una passarel·la central que l'havia de dur, entre el públic, a l'escenari. En aquesta gira, U2 busca la proximitat amb el públic que no podia oferir la mastodòntica de 2009. També és una gira d'homenatge als orígens del grup. La primera part de l'espectacle titulada de la innocència, barreja temes molt antics, fins i tot del primer disc. Amb temes del tretzè i darrer treball, 'Songs of innocence'. Temes com 'Song for someone'. L'espectacle visual pica l'ullet a la infància de Bono, i té com a leitmotiv una bombeta, la de la seva habitació, metàfora de la innocència que tard o d'hora perdem tots. El directe potser no és tan gegantí com el de l'anterior gira, però juga amb elements de tecnologia punta, com la pantalla que baixa del sostre per ocupar la passarel·la central, amb la qual el grup interactua com si fos un túnel de llum. És en aquest punt que comença la segona part del concert, dedicada als grans èxits que el públic espera.
