L’escriptor moçambiquès Mia Couto ha estat l’encarregat de glossar el pregó de Sant Jordi 2019 des de l’Ajuntament de Barcelona. Ho ha fet davant de l’alcaldessa, Ada Colau, i altres regidors, tot conversant amb la periodista Anna Guitart sobre la seva obra i la seva infància a Moçambic. Couto també ha reflexionat sobre les conseqüències del pas del cicló Idai al país africà.

L’autor creu que Moçambic, un dels països més pobres del món, tardarà a poder reconstruir els desperfectes causats pel cicló. En aquest sentit, ha lamentat la diferència entre els fons obtinguts per rehabilitar la catedral Notre-Dame i els aconseguits a Moçambic: “És trist, perquè la recaptació en un dia va ser 10 vegades major que la d’un mes davant un fet profundament tràgic”. Couto ha afegit que, tot i estar content per la reconstrucció de Notre-Dame “em fa infeliç que les vides que són distants no es valorin tant”.

Al seu torn, l’alcaldessa Ada Colau s’ha compromès a engegar una línia humanitària específica tenint en compte el vincle de Barcelona amb Moçambic i, sobretot, amb Maputo, la capital, ciutat amb la qual té programes de justícia global.

Qui és Mia Couto?

Mia Couto va néixer el 1955 a Beira, la segona ciutat més important de Moçambic. La seva família és d’origen portuguès i va arribar a l’Àfrica per evitar la dictadura de Salazar que hi va haver a Portugal entre 1933 i 1974.

Aquesta “dualitat” d’arrels —així ho anomena ell— ha enriquit tant la vessant personal de Couto com la literària. Al llarg dels anys, l’autor ha introduït la tradició oral africana a la literatura en portuguès. A més, la seva obra ha estat guardonada a bastament: el 2013 va rebre el Premi Luís Camões de literatura, el premi més important en llengua portuguesa.

Pel que fa a la vessant personal, Mia Couto va tenir una gran implicació en el procés d’independència de Moçambic i s’ha situat com una de les veus més importants per la causa africana. En l’actualitat, Couto assegura que el país necessita trobar “un model” propi i ha defensat en una entrevista a betevé que la literatura hi pot tenir un paper important: “Pot ajudar a ensenyar que hi ha una utopia per la qual paga la pena lluitar”.