“M’heu baixat les piles en arribar amb tanta emoció”, ha començat la Custodia Moreno la lectura del pregó. La líder veïnal ha reconegut la sorpresa que va tenir en rebre l’encàrrec. Moreno ha dit que va sentir-se agraïda però que, en un primer moment, va sentir com si li caigués una llosa al damunt: “vaig dir que no, que em sentia cansada física i mentalment i no em veia amb força per assumir tanta responsabilitat”.

I què la va fer canviar d’opinió? “Vaig recordar a totes les dones del món que no tenen ni veu ni drets, (…) les dones dels nostres barris que en silenci i moltes vegades sense veu treballen cada dia i tant han col·laborat i col·laboren en l’engrandiment d’aquesta ciutat”.

L’arribada a Barcelona

Moreno ha avisat que no és un pregó que s’ajusti als cànons establerts i ha volgut iniciar el discurs recordant la família, els seus orígens i l’estima que sent per la ciutat. Ha remomemorat el moment en què va arribar a Barcelona, en tren, amb la seva família l’any 1947 i com es van instal·lar en una barraca a mig construir.

D’aquells primers anys ha recordat les penúries econòmiques i s’ha emocionat rememorant quan la seva mare amb una paga doble els va poder comprar a ella i els seus germans un dolç d’una pastisseria davant la què cada dia s’aturaven per mirar l’aparador de camí a casa. “Escolliu el pastís que més us agradi perquè avui la mare us el pot comprar”.

És aquí on Custodia Moreno ha volgut fer un agraïment “a aquesta terra que no ens ha regalat res però ens ha donat l’oportunitat d’arribar allà on la nostra capacitat personal ens ha permès”.

Moreno ha explicat com va estudiar la carrera d’infermeria de nit “il·luminant-me amb una espelma, esperant a que tothom dormís perquè la meva habitació durant el dia era el menjador, la sala d’estar, la cuina i el bany”.

Els inicis de la Custodia activista

La pregonera ha volgut homenatjar als veïns que només són notícia “quan passa algun desastre urbanístic, quan s’organitza una manifestació de protesta o quan una veïna és nomenada pregonera”. Moreno ha explicat com ella i els seus companys de lluita veïnal s’organitzaven en els temps en què no hi havia whatsapp. “Sortíem amb un megàfon en ma, pels carrers i animavem els veïns a venir”.

En aquest punt la líder veïnal ha parlat de la pandèmia, i ha agraït als treballadors dels serveis essencials la seva feina durant aquests mesos. També ha denunciat que als hospitals “hi continua faltant personal i a les escoles han començat el curs amb les mateixes ràtio d’abans de la pandèmia”“Ha servit d’alguna cosa aquesta pandèmia? Continuarem aplaudint només des dels balcons?”, s’ha preguntat.

“Ràbia” perquè el dret a l’habitatge continua sent un problema

Custodia ha dit que sent “ràbia, molta ràbia quan després de 50 anys el dret a l’habitatge continua sent un problema greu i hem de sortir per parar desnonaments. No s’han adonat encara que la manera de solucionar és construïnt habitatge públic de qualitat i de lloguer?”.

Ha reclamat polítiques socials justes i que “quan arribis a la vellesa tinguis totes les necessitats garantides sense haver de vendre la casa on vius”. Ha recriminat que ens hem quedat sense parc d’habitatge públic “perquè es van construir pisos de venda i no de lloguer”.

També ha denunciat la violència de gènere, les agressions homòfobes o les reaccions xenòfobes envers la immigració, en alguns casos, ha dit, per part de molts dels què van venir durant els anys 40 i 50.

“Viure és tenir dret a una feina, a un habitatge en condicions, a escoles públiques, a centres de salut, a tenir carrers asfaltats i nets”, ha reclamat als governants. Ha reconegut que “governar és difícil” i que “els barris no es poden planificar des d’un despatx”.

Aquí s’ha centrat en els problemes de molts edificis al seu estimat Carmel: “Qualsevol urbanista que es passegi pel Carmel, el que et demana el cos és tirar-lo i tornar-lo a construir. Però no és tan fàcil”. Moreno s’ha preguntat: “Per què som més generosos pagant milions per recuperar una antiga masia i som tan rates a l’hora de valorar com expropiem als nostres barris”.

Parlar, negociar, escoltar i creure en les utopies

Als polítics els ha demanat capacitat de diàleg, saber escoltar, negociar, tenir empatia i posar-se a la pell de l’altre. Ha reclamat creure en les utopies perquè les millores als barris són fruit de moltes utopies i encara en queden moltes per realitzar. “Si treballem així farem possible que l’eslògan de sí se puede no es quedi en eslògan sinó en una realitat”.

L’acte de lectura del pregó de la Mercè 2021, a càrrec de Custodia Moreno, ha començat amb l’alcaldessa Ada Colau prenent la paraula i recordant els orígens de la festa major, que enguany commemora el 150 aniversari. L’alcaldessa ha dit que la festa tornarà a estar marcada per la pand`èmia però “no hem dubtat ni un segon de que haviem de mantenir la festa i preservar la cultura”.

Colau ha afegit que a la programació d’enguany s’ha volgut donar un paper central a la cultura popular. Aquest 2021 es recupera el Toc de d’Inici després que el 2020 no es va poder fer per les restriccions covid. L’alcaldessa ha tingut un record per a Jordi Fàbregas, fundador del Tradicionàrius i creador de les músiques del Toc d’Inici i els Ministrils del Camí Ral, mort el gener d’enguany.

Custodia Moreno ha visitat aquesta setmana el programa ‘bàsics‘ de betevé, on ha reconegut que es va quedar bocabadada perquè mai no s’havia imaginat sent pregonera de la ciutat. Entoma, diu, el repte “amb il·lusió i molta responsabilitat“.

Viu les Festes de la Mercè 2021 a Barcelona