El Liceu fa set funcions de ‘Pelléas et Mélisande’, de Claude Debussy, entre el 28 febrer i el 18 de març. La direcció escènica de la producció estrenada a Dresden el 2015 és del ‘furer’ Àlex Ollé, director resident de la temporada. “El llenguatge de la Fura sempre ha estat multidisciplinari i l’òpera, com va dir Wagner, és l’espectacle total. I avui en dia és un dels gèneres que més està innovant. S’ha introduït al món de l’òpera gent del cinema, escultors, pintors…”, afirma Ollé. Josep Pons, al seu torn, és el director musical del muntatge.
Un muntatge del qual signa l’escenografia Alfons Flores, amb una immensa caixa negra que presideix l’escenari, on també hi ha una bassa d’aigua. “Veig el regne d’Allemond com en un búnquer, un món tancat i fosc. Mélisande aporta llum a aquest món”, justifica el director escènic, qui afegeix que “el drama de Maeterlinck en què es va basar Debussy expressa la realitat d’una manera gens realista, més lligada al món dels somnis”.
Debussy incomprès
Debussy va estrenar l’òpera el 1902 i va trencar amb la tradició operística de forma abrupta, cosa que va irritar molts espectadors i va provocar crítiques d’altres compositors. El llenguatge harmònic era nou, la música era flotant, onírica, sense exaltació dramàtica, i l’estil vocal més declamatori que cantat.
El tenor Stanislas de Barbeyrac, la soprano Julie Fuchs i el baríton Simon Keenlyside s’encarreguen dels tres papers principals de la producció, en la qual figuren també Sarah Connolly (Geneviève), Franz-Josef Selig (Arkel), Stefano Palatchi (un metge) i Ruth González (Le Petit Yniold).
