L'esclat de la Guerra Civil va suposar un abans i un després per al Monestir de Pedralbes. Durant anys, el recinte es va convertir en un refugi per a milers d'arxius i obres d'art amenaçades pel conflicte. L'exposició explica el paper que va tenir el recinte, des de la proclamació de la Segona República, l'any 1931, fins ben avançada la postguerra, el 1941. Els reiterats bombardejos sobre el centre de la ciutat, l'any 38 i ben visibles des del monestir, van posar en perill els edificis destinats a dipòsits d'arxius que hi havia a Barcelona. Va ser aleshores quan el recinte monàstic es va convertir en la seu de l'Arxiu Històric General de Catalunya. Al capdavant, hi va estar Agustí Duran i Santpere, que el va coordinar des d'aquesta cel·la. Però no és l'únic protagonista de la mostra. Josep Rocarol també hi va tenir un paper clau. Els temps convulsos van obligar les monges clarisses a abandonar el monestir. Un exili que va durar tres anys i que també s'explica amb detall en l'exposició. La mostra es podrà veure fins al mes de desembre.
Durant aquests 10 anys, el monestir va passar a ser una “institució del poble” com a dipòsit i salvaguarda de béns mobles i com a seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya. La ubicació del monestir el va convertir en un lloc estratègic per a la custòdia del patrimoni i la salvaguarda de les institucions. A més, estava buit. Els temps convulsos van obligar les monges clarisses a abandonar la seva llar i emprendre el camí de l’exili.
El període delimitat abasta des de la proclamació de la Segona República fins al retorn a Pedralbes de la vida de clausura un cop acabada la Guerra Civil. Des que el monestir va ser declarat monument històric el 1931 i fins a l’esclat de la guerra, la vida de la comunitat religiosa dins el cenobi continuava amb total normalitat, només pertorbada per les visites culturals motivades per l’interès que suscitava l’edifici. Però quan les monges van marxar, l’edifici es va desvincular de tota activitat religiosa, i es va omplir d’activitat cultural frenètica per complir la missió a la qual havia estat destinat: “ser un monument al servei del país”. I lluny de la primera línia de foc.
El monestir també va ser refugi de persones que fugien de les bombes que queien al centre de la ciutat. Al llarg de la guerra, els bombardejos van tenir conseqüències dramàtiques en nombre de víctimes. L’entorn del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes es va convertir en sector de salvaguarda de civils i de patrimoni.
L’exposició s’estructura en quatre àmbits expositius més un espai destinat a l’audiovisual introductori, i dóna a conèixer com es va viure la Guerra Civil en l’entorn de Pedralbes.
