La Perla 29 presenta a la Biblioteca de Catalunya el primer nou muntatge d’aquesta temporada: ‘Només la fi del món’. Obra del francès Jean-Luc Lagarce, molt representat al seu país, la va escriure poc abans de morir. Oriol Broggi dirigeix un exercici teatral complex, que gira al voltant del llenguatge com a vehicle d’incomunicació, més que de comunicació.
El Louis, un escriptor mediocre, torna a la llar familiar després de 12 anys d’absència perquè ha de comunicar als parents que li queda poc temps de vida. El Louis prova de fer el que no ha fet abans: establir una comunicació normal amb els propers. Però la incomprensió recíproca persisteix; de fet, l’efecte buscat és el contrari, perquè tots els membres de la família li fan retrets. Tots tenen, a més, dificultats per expressar-se, per trobar els mots adequats.
Jean-Luc Lagarce
El tema de la mort, per tant, és secundari. Lagarce va voler parlar d’incomunicació amb els éssers més propers, un escenari que era autobiogràfic. De fet, ‘Només la fi del món’ [‘Juste la fin du monde’] és part d’un cicle (cicle del fill pròdig, n’han dit els estudiosos de l’autor) centrat en aquest problema. Al muntatge Lagarce hi va abocar certa idea que el problema és la correcció formal del llenguatge, que acaba sent un obstacle per a la comunicació més íntima.
Lagarce va escriure ‘Només la fi del món’ el 1990 però es va estrenar l’any 1995, després que l’autor morís. Es va convertir en pel·lícula el 2016, amb direcció de Xavier Dolan. Al muntatge de La Perla 29, segurament un dels menys mengívols que ha tirat endavant la companyia, hi figuren, a més de David Vert en el paper de Louis, Muntsa Alcañiz (mare), Clàudia Benito i Sergi Torrecilla (germans) i Màrcia Cisteró (dona del germà).
