Són il·lustracions inspirades en la música, però no es tracta ni de cobertes de discos ni de cartells de concerts. 11 artistes han traspassat el so al paper i han deixat que la música sigui el motor de creació. NATALIA ZARATIEGUI, Galeria Cromo “La relación de la ilustración con la música va más allá del encargo comercial, muchos de los artistas o bién son músicos e ilustradores o sea son las dos cosas o dibujantes o utilizan la música como medio para poder expresarse.” És el cas de Marc Andreu, de la banda Veracruz, que ha fet retrats que són un homentage a diferents artistes. La Coqué Azcona es decanta per crear uns Jukebox il·lustrats. El Flavio Morais dibuixa la cultura popular brasilera i el Marc Torrent fa pòsters postconcert. Altres obres són música en si mateixes, com el cas de la Martina Manyà que ha pintat partitures inventades a partir d’un text. MARTINA MANYÀ, artista “És com qüestionar una miqueta els límits de la música escrita, dels pentagrames, de tot això, i va haver un dia que hi va haver un concert i hi havia músics que a partir d’aquí van fer música.” L’exposició col·lectiva s’ha acompanyat d’altres activitats paral·leles, com una “performance” de música i il·lustració en directe de Miguel Pang Ly. Aquest artista ha portat la figura d’Ovidi Montllor a la mostra amb una interpretació dibuixada de la ‘Fera ferotge’.
L’espai del carrer de la riera de Sant Miquel està especialitzat en il·lustració. Va obrir fa sis mesos i aquesta és la segona exposició que organitza: “I·lustració i música: La música com a motor de creació”. Es tracta d’una mostra d’11 artistes que han deixat que la música fos la inspiració dels seus treballs.
Cada il·lustrador ha plasmat sobre el paper la seva relació amb la música, però allunyant-se del concepte comercial de crear una caràtula d’un disc o un pòster d’un concert. Cadascú ha buscat una visió pròpia, com la María Corte, que ha creat un abecedari del jazz ple de color. El brasiler resident a la ciutat Flavio Morais il·lustra la cultura popular del seu país en les seves obres i ha creat un tocadiscos. Marc Andreu, component del grup Veracruz, ha fet retrats que homenatgen artistes que li agraden. En Carlos Leoz, del grup Me and the Bees, té dibuixos en tinta xina. L’obra del Marc Torrent es va gestar a Londres mentre dibuixava en directe a concerts i aquestes il·lustracions les ha convertit en pòsters postconcerts. L’obra de la Martina Manyà és un projecte fet a Lisboa amb el títol ‘Leimotiv’ en què a partir d’un text ha creat i manipulat les partitures que finalment s’han tocat en un concert. A la galeria hi ha exposades aquestes notes abstractes. La Coqué Azcona presenta uns Jukebox il·lustrats o el que és el mateix, dibuixos amb lletres de cançons. El treballa del Miguel Pang Ly és un àlbum il·lustrat de la ‘Fera ferotge’ d’Ovidi Montllor. Algunes pàgines del llibre assaig – còmic ’13 rue del Percebe de la cultura’ de la Mery Cuesta s’exposen a la galeria. L’Andrea Ganuza ha plasmat lletres de cançons en dues seqüències d’imatges. El músic valencià Juli Bustamente sempre ha estat dibuixant i mostra alguns dels seus treballs. A més, també va oferir un concert.
Aquesta exposició ha anat acompanyada d’activitats com projeccions o una “performance” de música i il·lustració en directe amb Carlo Mezzino i Miquel Pang Ly.
La idea de la Galeria Cromo és poder repetir aquesta temàtica de música i il·lustració un cop l’any, canviant el punt de partida.
