Amb la mort de Bigas Luna, se'n va una de les mirades més personals del cinema al nostre país. Va començar al món del disseny i es va endinsar al cinema als anys 70. Amb 'Bilbao' (1978), seleccionada pel Festival de Cannes, va aconseguir ressó internacional. Després van venir pel·lícules com 'Jamón Jamón', (1992), premiada amb el Lleó de plata al Festival de Venècia, o 'la Teta i la Lluna', (1994) guardonada al mateix festival. BIGAS LUNA "Aquesta és una de les seqüències que més m'agraden de la meva filmografia. Perquè és una seqüència que és també un somni meu personal. Jo quan era petit em pensava que les dones tenien els pits plens de llet." CARLES MIR, crític de cinema "Era un català universal. A 'La teta i la lluna' tractava el tema dels castellers. El protagonista era una enxaneta. Gran descobridor de talents, el nen que cantava a la pel·lícula era Miguel Poveda." Va descobrir també Javier Bardem, Penélope Cruz, Maribel Verdú o Jordi Mollà o la jove Verónica Echegui, protagnista de 'Jo sóc la Juani' una de les darreres pel·lícules de Luna. Un artista polifacètic que va introduir la sensualitat al cinema, i va aconseguir que les seves pel·lícules tinguessin èxit tant de públic com de crítica.

Bigas Luna va néixer l’any 1946 i va estudiar disseny industrial per començar a treballar com a interiorista. Va ser als anys 70 que es va començar a dedicar al cinema, amb una mirada molt personal i sovint provocativa que incorporava dosis fortes d’erotisme.

El 1976 va rodar el primer llargmetratge, ‘Tatuatge’. El 1978 va fer el salt a l’escena internacional, quan la seva pel·lícula ‘Bilbao’ va ser seleccionada per participar al Festival de Cannes. Després d’uns anys retirat del cinema i dedicat a la pintura, el 1990 va tornar a la gran pantalla per dirigir l’adaptació cinematogràfica de la novel·la d’Almudena Grandes ‘Las edades de Lulú’.

El 1992 va rodar ‘Jamón, jamón’, una pel·lícula amb què va guanyar el Lleó de Plata del Festival Internacional de Cinema de Venècia i encara més prestigi, que es va consolidar amb ‘Huevos de oro’ (1993), premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, i, finalment, el film eròtic relacionat amb el fet casteller ‘La teta i la lluna’ (1995), premi al millor guió al Festival de Venècia. La Generalitat li va concedir el 1998 el Premi Nacional de Cinema.

Descobridor d’actors que després han assolit la fama, com Ariadna Gil, Javier Bardem, Penélope Cruz o Jordi Mollà, l’any 2006 va rodar, amb Verónica Echegui com a protagonista, ‘Jo sóc la Juani’, un film que dibuixava una noia que marxava del seu barri per anar a Madrid a triomfar fent d’actriu. El 2010 va dirigir ‘Di Di Hollywood’, que en principi havia de ser una seqüela de l’anterior amb la protagonista maldant per triomfar a Hollywood, tot i que finalment la va reescriure i el paper principal va ser per a Elsa Pataky.

Obra pòstuma

Bigas Luna deixa a mitges la seva darrera obra cinematogràfica. Es tracta de l’adaptació de la novel·la de Manuel de Pedrolo ‘Mecanoscrit del segon origen’. El rodatge, en 3D i amb un pressupost de 10 milions d’euros, està planificat per començar abans de l’estiu i, segons ha explicat el productor i coguionista de la pel·lícula, Carles Porta, tirarà endavant igualment a tall d’homenatge a Bigas Luna. Porta ha explicat a BTV que Luna ja volia dirigir aquesta adaptació cinematogràfica 25 anys enrere, atret per la sensualitat i l’erotisme de l’obra de Pedrolo.

Per a Porta, Bigas Luna és “un gran amic i un magnífic mestre” i “un home que ha sabut crear imatges i escenes que formen part de l’imaginari de tothom”, una tasca gens fàcil per un cineasta.