El principi d'Arquimedes és una llei fonamental de la mecànica de fluids. En el muntatge que reposa La Villarroel és, metafòricament, la pressió psicològica que exerceix l'entorn sobre un monitor de natació infantil. Una nena assegura haver vist en Jordi apaivagant la por de l'aigua d'un altre nen amb un gest impropi: un petó a la boca. S'obre la caixa dels trons. RUBÈN DE EGUIA, actor "A partir d'un simple petó... com les coses, pel Facebook, per comentaris, perquè una nena ha dit, per un pare de la piscina... Totes aquestes coses fan que siguin informacions que van venint un dia o un altre i et van canviant com et posicionaves." Si la crítica va saludar unànimement aquesta petita joguina teatral, de poc més d'una hora de durada, és per com està ordida. El muntatge és un trencaclosques d'escenes que van endavant i endarrere en el temps, però, a més, juga hàbilment amb l'escenografia. La mateixa situació apareix en escenes consecutives des de perspectives oposades, fet que reforça la idea que és l'espectador qui ha de fer una composició d'allò que realment va passar. Una obra amb final obert que ahir el públic va tornar a ovacionar.
