La Consol Oltra per fi ha pogut veure l'obra d'aquesta pintora modernista en un espai com el Museu Nacional d'Art de Catalunya. CONSOL OLTRA, comissària de l'exposició “Lluïsa Vidal, pintora del Modernisme”, al MNAC “Amb aquesta exposició jo crec que hem situat la Lluïsa on ha d'estar, on havia d'estar, al seu lloc, al MNAC.” La figura humana, i especialment la dona, és la protagonista de les seves obres, en les quals mostra naturalitat. CONSOL OLTRA, comissària de l'exposició “Lluïsa Vidal, pintora del Modernisme”, al MNAC “Els somriures sempre oberts o ensenyant la dentadura, oi? Que és una cosa que pocs artistes al llarg de la història del art ens trobem, oi?” Vidal va ser una retratista capaç de pintar la dona en situacions quotidianes, oferint una mirada amiga, a diferència dels impressionistes francesos que, segons Oltra, van idealitzar i convertiren la dona en objecte. CONSOL OLTRA, comissària de l'exposició “Lluïsa Vidal, pintora del Modernisme”, al MNAC “Hi han aquelles maternitats a vegades pintades per homes que són tan voluptuoses, que són exageradament voluptuoses, en canvi la Vidal ens explica la maternitat d'una altra manera, aquí hi ha una maternitat que està la mare alletant però no està exposada a les mirades, és només intimitat.” Després de la seva mort, en algunes obres, es va substituir la seva firma per la d'altres, com Ramon Casas. CONSOL OLTRA, comissària de l'exposició “Lluïsa Vidal, pintora del Modernisme”, al MNAC “Es coneixen casos, no, que s'han aprofitat de la qualitat pictòrica d'ella i després fraudulentament al llarg dels anys, doncs han canviat signatures. S'han venut amb signatures que es cotitzen molt més.” Aquesta és la primera vegada que el Museu Nacional de Catalunya dedica una exposició monogràfica a una dona.
“Et dóna una mirada molt diferent del món de les dones. Lluïsa Vidal pinta el seu entorn més immediat, el que ella coneixia, mostra la dona en el seu entorn i transmet una mirada acostumada”, explica Consol Oltra, comissària de l’exposició monogràfica que el Museu Nacional d’Art de Catalunya ofereix fins al 15 de gener. Fins ara, aquest espai mai no havia dedicat una mostra a exposar en exclusiva l’obra d’una dona.“Amb aquesta exposició jo crec que hem situat la Lluïsa on ha d’estar, on havia d’estar, al seu lloc, al MNAC”, remarca Oltra, autora també del llibre ‘Lluïsa Vidal: la mirada d’una dona, l’empremta d’una artista‘. Poc després de publicar aquest volum, Oltra va presentar un projecte a aquest museu per donar a conèixer al gran públic l’obra d’aquesta pintora modernista. “Els hi va agradar la idea de seguida. A part, ells tenien obra de la Lluïsa. És com una mena de rescat del que tenen al fons del museu, de treure’l a la superfície”, explica Oltra.
L’exposició “Lluïsa Vidal. Pintora del modernisme” recull dibuixos, pintures de la seva etapa a París, paisatges, il·lustracions de la seva tasta a publicacions com ‘Feminal‘, ‘Ilustración Artística‘ i ‘Hojas Selectas‘; i bàsicament algunes de les seves millors obres com a retratista. La Lluïsa va apartar moltes coses de la seva vida per dedicar-se plenament a la pintura. “Tenia la seva clientela, la buscaven pels seus retrats. Va ser una dona que va viure de la seva professió, totalment”, relata la historiadora de l’art Consol Oltra.
La figura humana, especialment la de la dona, és la protagonista a les seves obres. “La reflecteix amb total naturalitat, amb la postura i amb el rostre. Mostra els somriures sempre oberts o ensenyant la dentadura, no? És una cosa que pocs artistes al llarg de la història del art han fet”, apunta Oltra, que també explica com després de la mort de Lluïsa Vidal, en algunes de les seves obres, es va substituir la seva firma per la d’altres de més cotitzades com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. “Es coneixen casos en què s’han aprofitat de la qualitat pictòrica d’ella i després, fraudulentament, al llarg dels anys doncs han canviat signatures. S’han venut com a obres de pintors que es cotitzen molt més”. Per fer aquesta exposició ha estat imprescindible l’ajuda de la família de Lluïsa Vidal, que ha obert el seu arxiu,del Museu del Vi de Vilafranca, del Museu Vil·la Casals del Vendrell i també del MNAC, tot i que la majoria d’obres provenen de col·leccions particulars.
