Tres ballarins avancen, com si fossin nòmades, i miren endavant fugint d'un món que es desmunta. SOL PICÓ, ballarina i coreògrafa "La idea des d'un principi va ser la paraula 'transhumància', la paraula 'èxode', la paraula 'marató'. Que no és ben bé el mateix però totes tenen un component d'avançar, de no parar de caminar." L'espectacle combina la música electrònica amb una escenografia que situa l'espectador en un espai molt desolador. L'escena és com un paisatge de carretera inhòspit, on queden les restes d'un cartell publicitari. Entre rodes de neumàtic els ballarins dansen com puces, un animal amb un significat simbòlic. SOL PICÓ, ballarina "A vegades nosaltres també podem funcionar com puces, xuclant l'energia uns d'altres. Sobretot en moments quan la vida està com molt deixada anar i el terra comença a esllavissar-se cap a baix dels nostres peus." L'espectacle, molt dur físicament per als ballarins, és una reflexió sobre l'actualitat que tanca amb un missatge esperançador i optimista.
