La vida transcorre plàcidament en un poble francès fins que algú comença a parlar dels rinoceronts. La primera estampida no triga a arribar. A l'oficina on treballa Berenger, un home fràgil, menyspreat per la seva adicció a l'alcohol, alguns són incrèduls amb el fenomen... només de moment. Cada vegada hi ha més habitants que es converteixen en rinoceronts, i a poc a poc, esdevé normal. Una al·legoria kafkiana amb la qual Ionesco assenyalava de l'adveniment del feixisme. EMMANUEL DEMARCY-MOTA, director escènic "Es un tema de la literatura europea. La relación entre la bestia y el hombre. Cuál es la bestia que está en tí o en mí. Cuál és la atracción que tienes hacia la bestialidad, hacia la transformación de cada uno de nosotros en un animal, en momentos particulares de la existencia." La producció del Théâtre de la Ville de París ha optat pel gran format per adaptar aquest clàssic del teatre de l'absurd, ple de converses entrecreuades que de sobte teoritzen sobre les varietats de rinoceronts o sobre quantes potes té un gat. L' humor, la distància permetien a l'autor criticar el conformisme i l'anorreament de l'individu davant la massa...
