Teatre ple a vessar l'endemà de l'estrena, per bé que ja fa una setmana que l'obra va començar funcions prèvies. És el poder de convocatòria d'una actriu que, per a diverses generacions, ha estat una de les seductores del cinema espanyol. Però Maribel Verdú ha intentat sempre compaginar la pantalla amb l'escenari. Al del Goya no encarna precisament una seductora....o potser sí. L'obra comença amb aquesta breu escena i fa immediatament un salt temporal enrere per descobrir com han arribat a tenir contacte dos personatges antagònics. Ella una bibliotecària intel·lectualoide que acaba de perdre el marit, ell un granger rústic que du flors a la seva difunta mare, la de la tomba del costat. Un cementiri no sembla el lloc propici per establir relacions, i el tarannà d'un i altre no prometen un idili fàcil. MARIBEL VERDÚ i ANTONIO MOLERO "Cada uno quiere arastrar al otro a su terreno y como son muy adultos, y no son nada tontos, ninguno de los dos quiere ir hacia el otro terreno. Son terrenos absolutamente opuestos... e incompatibles, y uno sabe perfectamente que si va al terreno del otro va a durar dos días." Tot i que té apariència de comèdia innòcua, intèrprets i director vindiquen més d'una lectura. Demà, des del Goya, Maribel Verdú sabrà si guanya o no un altre Goya, el de millor actriu de repartiment.
