La música en directe no manca mai a les gales d'entrega dels Premis Enderrock, grup editorial amb gairebé 20 anys d'història que enguany publicarà el número 200 de la capçalera principal. Joan Colomo -per la crítica, l'artista que ha fet el millor disc de cançó d'autor-, va ser l'encarregat d'encetar els directes de la vetllada. Però no van ser els premis de la crítica els primers a ser lliurats, sinó els que havien decidit 22.000 lectors de la revista. El grup Manel va merèixer diversos premis, entre els quals millor cançó ('Benvolgut') i millor disc de pop-rock, ('100 milles per veure una bona armadura') concedit doblement per públic i crítica. GUILLEM GISBERT, cantant de Manel "Que et donin un premi és una cosa que està bé, és un reconeixement a la feina... qualsevol persona que treballa de qualsevol cosa i li fan un reconeixement a allò que fa, està bé. Però ja està. No té més." La Pegatina van rebre el premi al millor directe, i un altre grup joveníssim i amb un públic encara més jove va merèixer el guardó al grup revelació: Amelie. MARCEL SELVA, Amelie "En aquest primer disc cantem a l'amor, a les noies i per tant, creiem que el nostre públic principal és aquest i estem molt orgullosos de la gent que ens segueix." Els Catarres van ser un altre dels grups convidats a pujar a l'escenari. La lletra de la seva cançó 'Jennifer', també premiada, els ha fet molt populars. Els valencians Obrint Pas, uns clàssics dels Premis Enderrock, es van endur enguany el premi al millor artista de pop-rock segons els lectors. XAVIER SARRIÀ, cantant d'Obrint pas "Ja fa uns quatre o cinc mesos que venim i molt contents de trobar-nos amb molts amics." Els valencians van escalfar definitivament l'ambient en una festa que va veure com pujaven també a l'escenari a recollir premi Eduard Iniesta i Marina Rossell, Cesc Freixas, Joan Masdéu o Quico el Celio, el Noi i el mut de Ferrereies, entre molts altres.
El comentari de Victor Giralt Jonama:
La gent del món del jazz es queixa, amb raó, que la gala passa de puntetes pels premis de la revista ‘Jaç’. Quelcom similar deuen pensar els de la música clàssica, suposo (no n’he vist cap, però he vist l’Ignais Terraza i el David Mengual, per exemple). Fet i fet, la vocació massa exhaustiva de la gala (Premis Enderrock, premis de la música catalana, diu el cartell), passa factura. Ja és prou llarga, imagineu si, a més, haguessin de sortir a l’escenari els del jazz, la clàssica…
Suposo que els premis de les altres revistes mereixerien un acte a banda, amb una factura diferent. No ens enganyem: el públic -gairebé adolescent- dels Premis Enderrock, té poca cosa a veure amb el de la revista ‘Jaç’, per exemple.
