Fa 11 mil·límetres de diàmetre i pesa menys d'un gram. Aquesta és la primera moneda que els grecs van fabricar a la península Ibèrica, concretament a Empúries. Representaven la relació que tenien amb els déus i herois i explicaven alguns dels mites que protagonitzaven, com el rapte de la princesa Europa. A més, retien culte als vegetals i als astres i estaven molt vinculades als rituals funeraris. MARTA CAMPO, conservadora cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC "Quan algú moria, els familiars l'havien de preparar per anar al més enllà. Li posaven perfums, menjar i monedes perquè pogués pagar el viatge." L'exposició també deixa constància de la introducció de déus romans i de diversos aspectes de la religió, com el culte a l'emperador. De fet, apareixia en l'anvers de la majoria de monedes. Amb l'Edicte de Milà i l'arribada dels visigots apareixen a les monedes els signes cristians. MARTA CAMPO, conservadora cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya del MNAC "Per exemple, hi ha un soldat amb un estàndard on hi ha un crismó, o a vegades s'hi veu una mà, que és la mà de déu, que s'emporta l'Emperador al més enllà." Aquestes monedes repassen deu segles d'història i formen part del Gabinet Numismàtic de Catalunya, que té un fons de 135.000 peces.
“Déus i mites de l’antiguitat” és una exposició organitzada pel Gabinet Numismàtic de Catalunya, adscrit al museu, que proposa una aproximació a les divinitats, als mites i als cultes dels habitants de la península Ibèrica, des del segle V aC fins a l’arribada dels visigots.
La mostra s’estructura en tres àmbits:
–Cultes grecs i orientals. Les costes de la península i l’illa d’Eivissa van ser colonitzades per poblacions gregues i fenícies o púniques que van fundar ciutats on els seus habitants va retre culte als déus de les seves terres d’origen. Quan aquestes colònies van fabricar moneda hi van gravar imatges que feien referència a les divinitats i éssers mitològics propis de les seves creences.
-La religiositat de les poblacions indígenes de la península Ibèrica. Sobre les divinitats dels hispans es té molt poca informació, tant pel que fa als noms com a l’aspecte formal que tenien. És per això que la moneda és especialment interessant, doncs plasma sobre metall els déus dels indígenes.
–Déus i cultes romans a Hispània fins a l’arribada dels visigots. Progressivament, Roma va imposar els seus déus i rituals sagrats, fet que queda en evidència en les iconografies monetàries dels primers temps de l’Imperi. L’expressió de la religiositat romana va continuar present a la moneda utilitzada pels hispans, fins a l’arribada dels visigots, quan la creu dels cristians va substituir els déus pagans a les iconografies monetàries.
