La secció ‘betevé llengua’ del betevé directe, i aquests dies previs a la castanyada, ha volgut parar atenció a la part central d’aquesta celebració, la castanya. La secció, aquest cop conduïda per Mar Cercós Santín, lingüista de betevé, ha fet tot un recorregut lingüístic que envolta les castanyes.
Traiem l’entrellat de la conjunció “doncs”
La conjunció doncs és una gran aliada necessària, principalment per dues coses. D’una banda, dona continuïtat al nostre discurs (No ho has entès? Doncs t’ho explico) i, de l’altra, ens ajuda a expressar una conclusió (Sembla, doncs, que no vindrà). Fins aquí tot va bé, quan la cosa es torça és quan el doncs vol una funció que no li toca.
Per interferència del castellà, sovint veiem un doncs usurpant el lloc d’un perquè o d’un ja que, és a dir, fent de nexe causal, quan en català no fa aquesta funció.
Ves-hi aviat doncs tanquen al migdia
✔️ Ves-hi aviat perquè tanquen al migdia
En castellà, la conjunció pues sí que fa aquesta funció de nexe causal, és per això que per sovint ens confonem amb aquest idioma.
“Castanyes” que potser no coneixíem
A l’apartat Mots endiumenjats, és el moment d’obrir focus i posar de gala paraules comunes de les quals creiem saber-ho tot. betevé llengua s’ha capbussat als diccionaris per trobar secrets i curiositats de la paraula castanya. Del fruit del castanyer, que és l’accepció més general, hem passat a descobrir que aquest mot significava cada any de condemna en l’argot dels presidiaris barcelonins, significat que inclou el Diccionari català-valencià-balear.
Alhora, castanya també fa referència a un pentinat en què els cabells queden cargolats aconseguint una forma rodona: el monyo. D’aquí ve la frase en temps de Maria Castanya, que segons Joan Amades va ser la primera dona a fer-se aquest pentinat, cap al segle XV. Ve d’antic l’expressió, de quan les bèsties parlaven o Marta filava.
Però de castanya en podem treure moltes coses més. Podríem dir en genèric que podria descriure un cop emocional (disgust, mentida, cosa difícil de creure, etc.); alhora també és un cop físic, una agressió que literalment es recull als diccionaris com un cop de puny al cap.
Parant l’orella al carrer a la secció hem descobert que corre una altra significació de castanya, que és la de borratxera, tot i que els diccionaris encara no recullen aquesta accepció, almenys de moment.
Cops lingüístics més enllà de la bufetada
Agafant aquesta idea de cop que ens ha ofert castanya, betevé llengua ens ha recordat que lingüísticament tenim una gran riquesa de sinònims agressius que ens poden anar bé a l’hora d’escriure.
N’hi ha que tenen a veure amb el menjar: nata, galeta, bolet, castanya, pinya, tonyina, etc.. D’altres que sorgeixen a partir de la localització del cop: estomacada (estómac), clatellada (clatell), galtada (galta), mastegot (mandíbula). Després vindrien les grans apallissades: les allisades, els jacos, els gecs d’hòsties, els julis, etc. Aquest és un recull, però el reguitzell de sinònims és més llarg.
La cirereta final
Castanya és la protagonista de frases fetes força conegudes (Assemblar-se com un ou a una castanya, Treure les castanyes del foc, Donar castanya, A tota castanya) i d’altres que va bé recordar perquè encara enriqueixen més l’univers castanya: Ser més clos que una castanya (persona molt introvertida), Alçar-se amb la castanya torta (llevar-se de mal humor).
