Bob Pop passa pel “Mirador Barcelona“, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. El madrileny Roberto Enríquez ha estat crític de televisió, expert en moda, bloguer, guionista, tuitaire de guàrdia i escriptor, un currículum polifacètic que el va portar a crear un alter ego: Bob Pop. Tot i que va deixar la capital espanyola i es va instal·lar a Barcelona per amor, ara ja diu que se sent barceloní: “Barcelona és casa meva i és el lloc on voldria viure tota la meva vida”. Diu que és una ciutat molt fàcil per viure-hi.
Tot i això, l’escriptor explica: “Barcelona no és tan d’esquerres com sembla, però Madrid sí que és tan de dretes com sembla”. Diu que la capital catalana és molt seriosa i té un lloc per a cadascú: “La ‘marica’ està molt bé que estigui al Raval, però a Pedralbes, no”.
“L’impediment arquitectònic més potent del centre són els turistes”
Pop explica que ha vist canviar la ciutat molt. Fa 20 anys, quan començava a venir, la ciutat estava més oberta que ara amb el turisme. També destaca una diferència en el seu cas: ell no anava amb cadira de rodes i ara sí. Pateix esclerosi múltiple i des de fa uns anys es mou amb cadira de rodes: “La ciutat canvia molt quan de quan ets bípede a quan vas en cadira de rodes”.
Tot i això, l’escriptor assenyala: “Barcelona està més ben adaptada que moltes ciutats del món i que Madrid, que és una gimcana constant”. Explica que ell viu al Born i considera que és un barri molt ben adaptat i molt amigable per a la cadira de rodes i per passejar. En pensar en l’únic obstacle amb què es topa, expressa: “L’impediment arquitectònic més potent del centre són els turistes”. També assenyala que hi ha zones a la ciutat que no estan tant ben adaptades com, per exemple, l’Eixample.
L’escriptor, columnista i crític de televisió va denunciar a través de les xarxes socials que un conductor de TMB s’havia negat a deixar-lo pujar amb la cadira de rodes. Explica que l’empresa es va disculpar i ell va entendre que tots podem cometre un error i “tenir dies dolents”. A més, creu que s’ha deshumanitzat la feina que fan els conductors del transport públic.
“El turisme transforma la ciutat en un bé de consum i no en un lloc on viure”
Pop diu que li agraden els turistes i li agrada viure en una ciutat on la gent arriba per gaudir-ne. També reconeix que li fa gràcia imaginar persones que miren cap a casa seva i s’imaginen com seria viure-hi, però considera que “el model de turisme és insostenible”, no només per la quantitat de gent, sinó perquè “el model de cultura, de societat, de vida, és irreal”. Creu que el turisme fa una cosa molt perillosa que és “transformar la ciutat en un bé de consum i no en un lloc on viure”.
Recorda quan fa 20 anys anava a visitar els museus de la ciutat hi havia una programació amb un sentit cultural i ara s’han convertit també en espais de consum ràpid, igual que els altres equipaments culturals: “La programació no és per al públic de la ciutat, sinó un ‘check’ del turista”. Bop Pop també pensa que els viatges turístics han canviat i, de fet, creu que han desaparegut: “Abans un viatge era una nova experiència, ara és una translació del mateix espai, de les mateixes botigues… no canvia l’escenari”.
A l’escriptor li agrada fer vida de barri, anar al forn a comprar el pa o al Mercat de Santa Caterina. Diu que li agraden el Parc de la Ciutadella, la pastisseria Brunells i el Parc del Laberint d’Horta.
“Barcelona va confondre ser fatxa amb ser moderna”
Bob Pop va tancar la llista d’Ada Colau a les eleccions municipals 2023 i, com ella va explicar en el seu comiat, l’escriptor també considera que hi ha unes elits amb poder que no volien que es toqués la seva posició: “Barcelona va confondre ser fatxa amb ser moderna”. Especifica que és moderna mentre no es toqui res.
Bob Pop està a punt d’estrenar a la Sala Texas l’espectacle Hablar no sirve, de nada del 2 al 23 de novembre, un monòleg que explora la dependència, la vulnerabilitat i la incomoditat.
