La companyia La mama du a escena un dels episodis d'estafa més rocambolescs de la història recent d'aquest país. Ho fa en clau de musical, intentant esbrinar com és i què pensa un corrupte tan il·lustre En els passatges musicals el pianista Xavier Bonfill acompanya Marc Pujol, encarnació d'un Félix Millet engarjolat i obligat per una veu en off misteriosa a rememorar els antecedents i els detalls de l'espoli del Palau de la Música. JORDI PÉREZ SOLÉ, director escènic "Nosaltres hem tancat Féix Millet i aquí comença la història. Félix Millet no podrà sortir d'aquest lloc on algú l'ha tancat fins que expliqui la seva versió dels fets. O sigui, fins que canti. I aquí el musical." La causticitat de la paròdia du la signatura de Xavi Morató, guionista i col·laborador habitual de la revista 'El Jueves'. S'ha documentat a bastament, servint-se d'articles de premsa i dels llibres que han publicat sobre l'afer Saül Gordillo i Jordi Panyella.

Félix Millet no és només un personatge real… Ara també és una ficció. És la que ha urdit la companyia La Mama en un monòleg musical que es pot veure a l’Almeria Teatre. A ‘Millet, versió original cantada en català’, l’actor Marc Pujol interpreta el paper de qui va ser president del Consorci Palau de la Música. La diferència és que és un Félix Millet que no viu a casa, sinó engarjolat.

El comentari de Victor Giralt Jonama:

La feina del Marc Pujol és digne d’elogi, però la sala hauria de corregir l’entrega del so, que és força defectuosa en alguns fragments musicats. El piano tapa la veu i es fa difícil entendre algunes lletres de les cançons, la qual cosa és una severa mancança tractant-se d’un musical.

L’espectacle farà riure més o menys, però és un exercici teatral, per damunt de tot, necessari. M’ha agradat especialment el final, amb Félix Millet presentant-se com un mirall de la societat on vivim.  Allò força suat,  però sempre ben trobat,  que diu que  tenim el que ens mereixem (i els dirigents que ens mereixem). Feliç catarsi.