Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener del 1919 i va morir el 30 de desembre del 1998, fa 20 anys. Va ser un dels poetes més importants del segle XX, tot i que també va experimentar amb moltes altres disciplines com el teatre, el circ o la màgia, una de les seves grans passions.
La vicepresidenta d’estudis de la Fundació Joan Brossa, Glòria Bordons, ens acosta a la figura d’aquest artista tan prolífic.
La poesia de Joan Brossa
Els anys 40 marquen l’inici de la producció artística de Joan Brossa. Ell es considerava un artista del moment, però per a molts va ser un dels avantguardistes més importants de la literatura catalana. Va viure els grans esdeveniments del segle XX, com la Guerra Civil. De fet, segons Glòria Bordons, “els seus poemes eren curts, contundents i crítics amb el poder i la repressió, per això són totalment actuals.”
El seu llegat és extens, però sobretot s’associa a Brossa amb la poesia visual. Primer feia petits poemes amb paper i alhora va crear poemes objectes. La primera obra data del 1943. Glòria Bordons explica que la producció artística de Joan Brossa és molt diversa, però sempre hi ha una característica comuna:
“Si per alguna cosa Brossa ha passat a la història és perquè va ser un experimentador constant i inconformista.
No només amb la societat del seu temps i la política del moment, sinó inconformista també amb la literatura, l’art i el teatre convencional.”
Brossa, un dels fundadors de Dau al Set
Joan Brossa era un gran admirador de Joan Miró. Tenien una relació estreta i van col·laborar en diverses ocasions. De fet, Brossa va ser un dels patrons de la Fundació Joan Miró. Un altre dels seus mentors va ser J. V. Foix, que li va ensenyar a fer sonets, i l’altre, el promotor artístic Joan Prats, que el va iniciar a les avantguardes.
També tenia una gran amistat amb l’equip que formava la revista Dau al Set: Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Josep Tharrats, Enric Tormo i Arnau Puig. Era una revista petita, però que va ser molt trencadora i va servir de trampolí a Brossa.
Brossa i Barcelona, un binomi inseparable
Glòria Bordons ho deixa clar: “Brossa i Barcelona són inseparables. És una persona que tota la vida va viure a Barcelona i que, a més, no li agradava viatjar. Tenia una relació molt forta amb els barris on va viure, sobretot a la part final de la seva vida, amb Horta-Guinardó. Era totalment barceloní”. I, per això, Brossa va omplir la ciutat de poesies.
Una de les més populars és la que es troba al Velòdrom d’Horta. És un encàrrec que li van fer el 1984 i s’anomena ‘Poema visual transitable en tres parts’. Hi ha una lletra ‘A’ de 12 metres que obre la porta a una estesa de signes de puntuació i acaba amb la mateixa lletra A feta a trossos. Segons explica Glòria Bordons, es tracta d’una comparació amb la vida o amb un llibres: “L’obres, vius petites aventures i després el tanques.”
Un altre poema visual de Joan Brossa el trobem davant de la muralla romana, a la plaça Nova. Unes lletres amb pedres antigues de la ciutat componen la paraula “Barcino”, el nom romà de Barcelona.
El 2019, l’Any Brossa
L’any que ve serà l’Any Brossa, ja que se celebrarà el centenari del seu naixement. El llegat del poeta és molt extens, però gran part de la seva obra, sobretot la teatral, no es coneix. Per això, es portaran a escena alguns dels seus textos i es publicaran els últims volums de la reedició de la poesia escènica de Joan Brossa.
