‘L’alegria’, una obra escrita i dirigida per Marilia Samper, molt aplaudida la temporada passada, és una de les apostes de la Beckett per aquestes festes nadalenques. Va ser nominada als Premis Butaca.
És una aposta arriscada programar una obra com aquesta en aquestes dates? Probablement, tot i les bones crítiques de la temporada passada i les dues nominacions als darrers Premis Butaca (Lluïsa Castell i Alejandro Bordanove, millor actriu i millor actor, respectivament). L’autora i directora Marilia Samper reconeix el cinema social de Ken Loach com a referent a l’hora d’escriure aquest drama social que és ‘L’alegria’ (títol un pèl equívoc).
Teatre social
La protagonista és la Júlia, un personatge que recorda la Mare Coratge brechtiana. És una treballadora en precari, mare d’un noi ancorat a una cadira de rodes per culpa d’una paràlisi cerebral. El jove ha crescut i els nou esglaons que separen el pis de l’exterior comencen a ser un obstacle insalvable per a una dona que pateix d’hèrnia discal. La seva lluita és aconseguir que la comunitat pagui una rampa. Però els veïns tenen massa dificultats econòmiques per avenir-s’hi. Marta Millà encarna una veïna caiguda en desgràcia, que pidola a canvi de tenir cura del noi alguna estona, i Andrés Herrera assumeix el paper d’un arrendatari benintencionat però poc resolutiu alhora de defensar la Júlia i els seus propòsits.
